lunes, 25 de octubre de 2010

Por a mirar-se al mirall.


 

Por a mirar-se al mirall.

No era pas culpa seva.
Tot començà amb un problema.
Coses que passen a la vida:
Una mort, una frustració, una pèrdua.
I un dia, va escoltar:
-T’has engreixat, noia!
I fou quan començà una dieta.
I amb ella un munt de cabòries.
El mirall li mostrava una imatge horrible.
La bàscula li anunciava una realitat trista.
Una veu li deia què havia de fer:
Perdre pes era la seva fita
Fer esport
cremar calories,
menjar molt poc.
Sentència de mort!!!
Adolescència truncada.
Una baixada de pes sense frens.
Un suïcidi agonitzant, lent.
Un no poder fer-hi res.
La seva mirada s’apagava dia a dia.
El seu caminar era fràgil i dèbil.
La seva essència es perdia.
La seva llum s’extingia.
Un cos amb només pell i ossos.
Un esquelet en vida que s’arrossega.
Una malaltia que esmicola a trossos
-una vida-
I la sentencia a una desaparició lenta.
Un forat que l’empresona.
Uns barrots que la separen
dels què l’estimen.
Pateix per ells,
però no sap què fer.
Una tortura sense sortida.
Un malson del què no es desperta.
Sort té de la família
que la recolza,
mai no l’abandona.
L’han ingressat.
Un centre l’ajudarà a menjar.
L’ajudarà a combatre la malaltia.
L’ajudarà a poder viure,
lliure.

Carolina Ibac.



1. Penja aquest poema al teu blog, amb una imatge adient i comenta'l.

El poema parla de una persona que està passant per un mal moment perquè no és troba bé així com està. És vol aprimar però no pot. Peró la seva família l'ajudarà i la duran a un centre per ajudar-la a menjar bé i lluitar per la seva malaltia. 

miércoles, 20 de octubre de 2010

La vida és només temps.

2. Ja tenim el tercer poema del "Posa títol", idò ja saps el que has de fer, posar-li un títol, comentar-lo al teu blog i al de na Carolina i penjar-lo al teu blog amb una imatge escollida per tu.

Hola Carolina.
Aquest poema m'ha agradat molt sobre lo que diu. El poema tracta de que la vida és només temps.
Un abraçada MªAntònia de 2n de PQPI.






La vida és només temps.


Darrere meu trobo estones,
fugisseres i eternes,
molt bones i no tan bones,
vertaderes i mentideres.


Són les passes que fan camí,
les que em fan caure i aixecar-me,
seguint una línia anomenada destí,
que em persegueix i s’escapa.


És el meu temps qui em mana,
qui amb el seu tic-tac em controla.
I és que sentim el nostre rellotge
que ens forada l’ànima.


I vaig sentir un dia:
- Som el temps que ens queda.-
I és que el futur és el nostre guia:
un gurú que s’anticipa a cada era.


- Temps al temps -altres digueren.
Uns en tenen, altres poc els queda.
Només és el senyor de les hores
qui les emmagatzema sense espera.


Un monstre dels anys,
que se’ls cruspeix amb afany,
sense cercar l’equitat,
sense cap moralitat.


La…
La vida…
La vida és…
La vida és només…
La vida és només temps.




martes, 19 de octubre de 2010

La música que més m'ha agrada.

1. Fes una entrada lliure al teu blog.


La música que més m'ha agrada.

A mi m'ha agrada molt escoltar música. El tipus de música que m'ha agrada més és el reggaeton, tecno, pop,..etc. Però la música que més escolt es reggaeton perquè és la que més m'ha agrada.

Frases..

3. Explica què volen dir les frases següents:
           

- La gent té estrelles que no són iguals.

Vol dir que la gent te molts de somnis i cada persona en té un de diferent.








- Bec per oblidar que tenc vergonya de beure.

Beu alcohol per oblidar que esta veguent.













- Els vanitosos només senten les alabances.

Vol dir que la gent que desitja aconseguir moltes coses no sap acceptar les crítiques.



 

La vida no s'ha fet per comprendre-la, sinó per viure-la.

2.  Escriu la teva pròpia frase, sobre algun aspecte de la vida, que consideris molt important.




La vida no s'ha fet per comprendre-la, sinó per viure-la.

Seguim amb "El petit príncep"

1. Tria les tres frases que més t'agradin del Petit príncep i les expliques amb exemples i imatges.




- És trist oblidar un amic.

Un amic que sempre ha estat amb tu mai s'oblida perquè l'estimam molt i és impossible que ens oblidem d'ell.





- No se sap mai!

Mai se sap que passarà demà! Mai se sap res!





- Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.


 



lunes, 18 de octubre de 2010

Alfa y Omega.


 


Alfa y Omega
(Manuel Machado)

Cabe la vida entera en un soneto
empezado con lánguido descuido,
y apenas iniciado ha transcurrido
la infancia, imagen del primer cuarteto.

Llega la juventud con el secreto
de la vida, que pasa inadvertido,
y que se va también, que ya se ha ido,
antes de entrar en el primer terceto.

Maduros, a mirar a ayer tornamos
añorantes, y, ansiosos, a mañana,
y así el primer terceto malgastamos.

Y cuando en el terceto último entramos
es para ver con experiencia vana
que se acaba el soneto... Y que nos vamos.




1. Explica el contingut de cada una de les estrofes.



- A la primera estrofa ens diu què és ser un nin.



- A la segona estrofa ens diu que són joves i que han de viure la vida i resoldre problemes.

- A la tercera estrofa ens diu que són madurs però troben a faltar ser joves.


- A la quarta estrofa diu que ja són majors d'edat i que ja són bastant madurs.