martes, 16 de noviembre de 2010

Vientos de otoño



Vientos de otoño
 (José Hierro)
Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos. 
La il·lustració és de Guilherme Marconi.



1. Feina sobre el poema:

1.1. Comenta'l cada quatre versos.

El poema tracta del vent que se'n duu les fulles dels arbres i deixa els camps tots grogencs i els boscos es creman.

1.2. Relaciona el poema amb el moment actual.

A sa vida real esteim a sa mateixa estació que en el del poema que es diu tardor.

1.3. Sintetitza en una frase el poema.

Alegria en el nom de la vida!

1.4. Té molts de punts i comes? Això creus que li dóna o li lleva moviment?

En aquest poema si que té molts de punts i comes. Jo crec que si que li dóna moviment al poema.

domingo, 14 de noviembre de 2010

Espaguettis amb verdures i carn picada.

3. Escriu quin és el teu plat de menjar preferit, el per què i com es fa.

Espaguettis amb verdures i carn picada.

· Ingredients:

- Ceba.
- Champinyons.
- Pastanago.
- Grell.
- Espaguettis.
- Carn picada .
- Sal.
- Prebe bo.
- "hierbas provenzales".
- Ketchup.


· Elaboració:

Sofreguim la ceba, el grell, els champinyons i el pastanago, després hi possam la carn picada, sal, prebe bo i les "hierbas provenzales" i quant tot esta ben cuitet i possam el ketchup i després ho mesclam amb els espaguettis i ja tenim els espaguettis a punt per menjar..

El feudalisme

2. Cerca informacíó sobre el feudalisme i associa-la amb el que hem estudiat a classe de ciències socials.





El feudalisme (segles IX-XV) és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

Ja no hi ha res a fer...

1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:

1.1. Posa títol.


Ja no hi ha res a fer...

1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.

Té 30 versos, 7 estrofes i és rima assonant.


1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.

El poema ens parla d'un accident de moto. La mort d'una persona i una altra queda paralítica.


1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.

Aquest poema és molt dur perquè explica molts de sentiment. Aquest poema m'ha fet reflexionar molt, transmet molts de sentiments. És un poema amb molta força. M'ha agradat molt i de titol li he posat "Ja no hi ha res a fer..."






Ja no hi ha res a fer..

El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.
Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.
Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.
Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.


martes, 9 de noviembre de 2010

La biblioteca..




3. Descriu la biblioteca.

La biblioteca és un lloc on pots anar a estodiar, fer treballs sense ordinador o amb ordinador, pots lletgir llibres.. A la biblioteca hi ha 8 ordinadors contant el del professor/a. A la biblioteca no es pot menjar ni boure, s'ha de fer silenci semprè perqué hi ha gent que ve a la biblioteca per estodiar i una persona no pot estar mai consentrada si a dins l'aula hi ha renou. Per això es demana silenci i no menjar ni beure.

lunes, 8 de noviembre de 2010

Castanyes..

 2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.

No, les castanyes no m'ha agraden ni torrades ni sense torrar.






VEDELLA FARCIDA AMB CASTANYES

Ingredients


- 800 g de llata de vedella (tall pla)
- 200 g de cansalada virada
- 300 g de castanyes
- 100 g de nous
- 500 g de cebetes petites
- 1 got de brou de carn
- 1 got de vi ranci
2 grans d'all
- 1 cullerada de Maizena
- Llorer
- Farigola
- Julivert
- Llavors de fonoll
- Oli d'oliva
- Sal
- Pebre



 

Elaboració:

Pelar les castanyes i posar-les a bullir, després d'entallar-les, en aigua per poder-ne retirar les pells (si cal, com en el cas del pastís, en dues bullides).

Aplanar la carn, salpebrar-la i repartir-hi pel damunt, regularment, una picada d'all i julivert, la cansalada tallada a tires i les castanyes trossejades de forma més o menus regular i a trossos no massa grans.

Enrotllar la carn i lligar-la amb fil de cuina sense prémer-la massa.

En una cassola on haurem escalfat oli, daurar el tall rodó resultant per tots els costats. Incorporar-hi les herbes aromàtiques (llorer, farigola i julivert) degudament lligades i el vi i el brou. Disposar al voltant les cebetes pelades, tapar l'atuell i posar-lo a coure al forn, prèviament escalfat a 180º, durant una hora més aviat escassa. Quan faltin 5 minuts per acabar la cocció, incorporar-hi les nous i les llavors de fonoll (si ens hi agrada el gust, és clar).

Passat el temps de cocció, colar el suc que hagi quedat i espessir-lo, en calent, amb la cullerada de Maizena desfeta en una mica de brou.

Servir el tall, deslligat i tallat, acompanyat de les cebes i les nous i regat amb la salsa.


El poema sobre les castanyes.

1. Explica el poema sobre les castanyes que tens a l'entrada anterior.



 
 
Castanyada
 
-cançó per anar a collir castanyes-
(Lola Casas)

Anem al bosc
Qui vol venir?
Sortirem
de bon matí!

Collirem
moltes castanyes
de jaqueta punxeguda.
Compte!

No siguem descuidats
O els dits
ens deixaran
Macats!

Tornem del bosc.
Venim corrents.
Els cistells
ja són ben plens.
Ja som a casa.
Estem contents!