miércoles, 24 de noviembre de 2010

Por.




Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Que tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...   
                                                                                                

Josep Manel Vidal



1. Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.
1. Cerca deu imatges espectaculars, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.




La dona més fea del món.


Les nines amb els ulls més grossos.


La llengua més llarga.


Els caballs més llargs del món.


El ca enorme.


El animal més horrible del món.


El ca més musculos de tots.


La dona més forta.


Els cans amb sa dentadura fatal.

martes, 23 de noviembre de 2010

3. Ves a la pàgina següent: http://www.xtec.es/~eescola/cos/index.htm sobre les frases fetes del cos humà i intenta crear una història on n'apareguin deu. Les frases fetes que trobaràs duen el significat al costat.


Aclucar els ulls - Tancar les parpelles.
Clavar els ulls - Mirar fixament
Cloure l'ull - Adormissar-se
Fer l'ullet - Fer senyal a algú cloent un ull
Donar orella - Escoltar
Deixar amb un pam de nas - Defraudar
Tenir el cor com una llentilla - Tenir por

lunes, 22 de noviembre de 2010

martes, 16 de noviembre de 2010



¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti


Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:
1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.

Este poema tiene 3 estrofas , 6 versos y tiene rima consonante.  

2. Explica lo que nos cuenta.

3. Resume el contenido en una palabra.

Un sueño.

4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?

5. ¿Qué tema filosófico trata?

Un sueño. 

6. Busca información sobre su autor.
 Mario Orlando Hardy Hamlet Brenno Benedetti Farrugia (Paso de los Toros, Uruguay, 14 de septiembre de 1920 - Montevideo, Uruguay, 17 de mayo de 2009), más conocido como Mario Benedetti, fue un escritor y poeta uruguayo integrante de la Generación del 45, a la que pertenecen también Idea Vilariño y Juan Carlos Onetti, entre otros. Su prolífica producción literaria incluyó más de 80 libros, algunos de los cuales fueron traducidos a más de 20 idiomas.

7. Opinión personal.



Tot arribarà..





Tot arribarà...

Esperant el moment…
És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
El moment ja és aquí i …
Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Gaudint del moment…
La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
Després del moment…
Pau.
                                                                                     
Carolina Ibac


                 


1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:


1.1. Posa títol.


Tot arribarà..


1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.


Té 19 versos,3 estrofes i és rima asonant.


1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.

En el poema esplica que ella està nerviosa i que no sap que fer més ja. Aprofita al moment fins que després arriba  la pau.

1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.

El reflejo de la letra

El reflejo de la letra

(Ana Kupfer)
Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino. 
Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,

llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.


La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava.



3. A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.

La diferència que hi ha entre les persones i els animals es la manera de fer ses coses, de viure i la forma de ser.

B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).

Gloria Fuertes va ser una escriptora espanyola que va néixer el 28 de juliol de 1917 a al barri de Lavapiés de Madrid i que va morir el 27 de setembre de 1998 a la mateixa ciutat. De familia humilde, hija de una costurera y un bedel, se matriculó con 14 años en el Instituto de Educación Profesional de la Mujer, diplomándose en varias áreas como taquigrafía, puericultura o literatura. De família humil, filla d'una costurera i un bidell, es va matricular amb 14 anys a l'Institut d'Educació Professional de la Dona, diplomant en diverses àrees com taquigrafia, puericultura o literatura. Posteriormente trabaja como contable en una fábrica, época en la que comienza a publicar sus primeros versos ya recitar en Radio Madrid. Posteriorment treballa com a comptable en una fàbrica, època en què comença a publicar els seus primers versos ja recitar a Ràdio Madrid. Entre 1938 y 1958 tuvo varios empleos como secretaria, oficio que compaginaba con su colaboración de diversos medios; en especial de revistas infantiles y para chicas. Entre 1938 i 1958 va tenir diverses ocupacions com a secretària, ofici que compaginava amb la seva col.laboració de diversos mitjans, en especial de revistes infantils i per a noies. En 1942 se integró en el movimiento poético del “postismo”, ocho años más tarde publicó su primer poemario, Isla ignorada , y comenzó a ofrecer lecturas poéticas por Madrid. El 1942 es va integrar en el moviment poètic del "postismo", vuit anys més tard va publicar el seu primer poemari, Illa ignorada, i va començar a oferir lectures poètiques per Madrid. También cultivó el teatro, estrenando su primera obra, Prometeo , en el Teatro del Instituto de Cultura Hispánica. També va conrear el teatre, estrenant la seva primera obra, Prometeu, al Teatre de l'Institut de Cultura Hispànica. Amplió su formación estudiando biblioteconomía e inglés, lo que le sirve para ejercer como docente en la universidad estadounidense de Bucknell. Va ampliar la seva formació estudiant biblioteconomia i anglès, el que li serveix per a exercir com a docent a la universitat nord-americana de Bucknell. Tras regresar a España, siguió publicando poesía y recibió numerosos galardones, dando varias giras por el país visitando colegios y bibliotecas, siempre en contacto con el público infantil. Després de tornar a Espanya, va seguir publicant poesia i va rebre nombrosos guardons, donant diverses gires pel país visitant escoles i biblioteques, sempre en contacte amb el públic infantil. Falleció de cáncer en 1998. Va morir de càncer el 1998.