miércoles, 26 de enero de 2011




1. Cerca informació sobre l' autoritat a les aules. També has de parlar sobre l'autoritarisme i cercar imatges.

 L'autoritat a les aules: Que el col·lectiu docent constitueix l’actiu més important del sistema educatiu ningú no gosaria qüestionar-ho. Com tampoc que és indispensable poder exercir la docència amb il·lusió per esquivar el fenomen de la «inèrcia captiva», perquè aquest estat d’ànim menyscaba decisivament el resultat de l'aprenentatge de l’alumne. En aquesta professió, permanentment sotmesa a rigorosos judicis i valoracions externes, s’exigeix, al costat d’altres capacitats, una actitud personal positiva que es manifesti en un entusiasme inequívoc. És això, ara i aquí, possible? Gaudeix el professorat, entre altres elements, d’una autoritat, entesa en el sentit ampli, per fer-ho realitat? En el concepte tradicional del professor, mai no s’havia qüestionat que la seva autoritat se sustentava en la seva capacitat de transmissió dels coneixements concrets de la seva matèria. I només per això, i pel rang jeràrquic que se li reconeixia, era valorat i respectat. És obvi que en els darrers anys la relació alumne-professor –i, en general, joves-adults– es basa en un nou model molt més complex a partir del qual es vol propiciar la participació de l'alumnat, dels pares, etc., amb la qual cosa la vella jerarquia queda atenuada. Amb el model participatiu, la bondat del qual no caldria discutir, el professor, a qui se li suposa autoritat en la seva matèria, ha de demostrar i exercir, a més, competències com ara la mediació,el control disciplinari, l’estimulació del pensament crític, la resolució de conflictes, el compromís amb l’organització escolar i curricular, la tutoria personal, la coparticipació interdisciplinària, etc.




L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per la obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives. El terme també s'utilitza per descriure una personalitat o un tipus de gestió d'una organització en què un individu vol dominar la resta dels seus companys i que no vol aconseguir cap consens en la presa de decisions.
En un estat autoritari, els ciutadans són subjectes a l'autoritat de l'Estat en molts aspectes de llurs vides, incloent-hi les àrees que altres filosofies polítiques considerarien com a eleccions personals. Hi ha diversos graus d'autoritarisme; fins i tot alguns estats democràtics i liberals apliquen mesures autoritàries sobretot pel que fa a la seguretat nacional. Els règims autoritaris concedeixen amplis poders als cossos policials, fins i tot amb la creació d'una policia d'Estat. Als règims autoritaris pot existir l'estat de dret.

lunes, 24 de enero de 2011



M’ha abandonat,
sense avisar.
Ha marxat
I no sé a on.
La cerco perdut.
M’ha deixat fumut.
Quin serà el meu camí?
I qui il·luminarà el meu destí.
Ara sóc mut de paraules.
Ara sóc cec d’imatges.
Ara sóc coix de cames.
Ara tinc l’ànima amputada.
Perquè sense ella no sento.
Perquè sense ella no desperto.
I moro buit dins el pou de l’oblit.
Aquella espurna que em donares.
Aquella il·lusió a cada albada.
Aquell viatge d’onades.
Aquell desig d’oracles.
Aquell sentit infinit.
Ara desapareguts
… amb el teu fum.
Deessa de les lletres,
Musa de poemes,
has fugit de mi.


1. Creus en la inspiració? Cerca informació sobre la mateixa.

Si, Inspiració: Fem una inspiració quan respirem i deixem que l'aire entri cap als pulmons.
Una persona té inspiració si se li acudeixen bones idees per a fer coses. La inspiració és molt important per als artistes.

2. Pensa un tema sobre el qual t'agradaria que escrivís na Carolina Ibac.  


jueves, 20 de enero de 2011

La Violencia!



La violència de gènere, especialment la que es produeix dins de l'àmbit de la llar, és una realitat que és present en tots els països, en totes les cultures, en tots els nivells socials i s'ha donat durant totes les èpoques històriques, tot i que, generalment, ha quedat silenciada en l'àmbit de la privacitat.

La violència contra les dones té el seu origen en un sistema de relacions de gènere que manté la preeminència dels homes sobre les dones. La dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada".

Violència de gènere és definida per les Nacions Unides com aquells actes vers les dones i nenes que "puguin tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a laviolència domèstica qualsevol acte d'agressió que té com a resultat danys o patiments físics, sexuals o psicològics, incloent-hi les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada".

Segons les Nacions Unides, s'entén per d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant en la vida pública com en la privada, i quan aquests actes són realitzats per membres de la família o persona de relació d'afectivitat anàloga.



LA BARRUFETA.



No Marxis.
Abans de marxar, ja et trobo a faltar.
Et miro i el cor se’m desfà.
No puc deixar de pensar, no.
Em domina la por, el dolor.
El dia s’apropa i no ho puc evitar.
Vull ser forta però m’esgarrifo.
No deixo de dir-te que t’estimo.
Vida meva, no sóc res sense tenir-te.
Les llàgrimes se m’escapen
però amb un somriure baden.
Com puc salvar-te de la fera?
Què puc fer per protegir-te?
Conec molt bé la bèstia.
I temo pel perill, fill.
T’esperaré com l’Hèstia,
a casa teva, meva, nostra.
Les dues, víctimes som del monstre.
On és la llei que et protegeix a tu de les ferides?
Només néixer ja tenies unes experiències vestides.
La sentència civil ens obliga a patir sense pietat.
La sentència penal ens dóna 1000 metres de llibertat.
Víctimes en tota regla, per tots els cantons.
Haig de mirar enrere, no em surti amb una destral.
No sabem quan durarà aquest malson.
És una tortura psicològica que no s’acaba mai.
Els maltractaments físics quedaren al passat.
Ara segueixen els psíquics sense poder-los solucionar.
“Només -diuen els què saben- s’ha de saber acceptar”.
Així és el nostre destí, tot de pedres per esmicolar.
Esmicolaré, doncs, la vida fins poder-me-la menjar.
I quan me l’hagi ben empassada, cridaré al vent:
Barrufeta sempre et tinc present!
Sense tu no sóc res.
Te m’han pres.
Per un moment.
T’esperaré impacient.
El trencaclosques el guarirà el temps.
Ben pacient, sent.
                        
Carolina Reugradev

Teatro.

7. No olvides que estamos ante un texto teatral, es decir, que la intención principal del autor es que se represente sobre un escenario. En la parte reproducida no hay acotaciones que nos indiquen cómo debe representarse la escena, así que vamos a imaginarla nosotros. Por grupos, elaborad un proyecto de escenificación del fragmento. Para realizarlo, podéis buscar a través de internet imágenes de montajes antiguos de la obra. Atended, principalmente, a los sigientes aspectos:

· Vestuario. Describid la vestimenta de don Juan y proponed un disfraz adecuado para simular la estatua del Comendador.



· Decoración del escenario. Tened en cuenta que la escena transcurre en el comedor de la casa de don Juan, que la mesa está preparada para cenar y sobre ella yacen dormidos Centellas y Avellaneda, amigos del protagonista.



· Iluminación. Pensad en los efectos de luz necesarios para ambientar una escena de carácter mágico y sobrenatural.



· Actuación. Proponed los gestos, los movimientos y los tonos de voz con que los actores deben representar su diálogo.

miércoles, 19 de enero de 2011

2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.

La caputxeta vermella!

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.

Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.
Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l' àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els ocells, esquirols, ...
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.
- On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
- A casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta.
- No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.
Caputxeta va posar el seu cistell a l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se 'n va anar a casa de l' àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.
El llop va devorar a l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
- Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!
- Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d' imitar la veu de l' àvia
- Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!
- Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop.
- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l' àvia
Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.
El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar.
La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

La igualtat.

1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.




La igualtat de gènere.

"La diferència sexual – l'existència de dos sexes en un mateix món- no és el mateix que la desigualtat entre sexes. El primer concepte indica diversitat i riquesa. El segon, injustícia i dominació d'un sexe sobre l'altre".
El sexe és un atribut innat i ve determinat per la naturalesa que estableix diferències físiques, biològiques i anatòmiques entre dones i homes. El sexe classifica les persones pel seu potencial en la reproducció sexual.
El gènere és la forma en què les societats del món determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen a dones i homes. El sexe d'una persona és determinat per la naturalesa. El seu gènere l'elabora la societat.

La igualtat de gènere és la capacitat legal, social i política de les dones i homes per mobilitzar i gestionar tot tipus de recursos en condicions igualitàries."

No es tracta de considerar la igualtat de gènere com a sinònim d'"idèntic", o "igualtat a" els homes, ja que això significaria col·locar als homes com a mesura del que és desitjable, sinó com a "equitatiu". Es tracta d'assolir la igualtat mantenint el reconeixement de la diferència.

Es freqüent la confusió de la reivindicació d'igualtat amb una identificació amb el sexe masculí. Creuen que igualtat significa identitat, mimetisme, ser "iguals" en sentit identitari, i no té res a veure. Igualtat d'oportunitats significa equivalència, equiparació, que les dones volen accedir a tots els llocs de la societat en "igualtat de condicions" i no "per ser iguals", la qual cosa és molt diferent. Les dones han de ser éssers humans de ple dret i, per tant, tenir accés a càrrecs de direcció, a la ciència, la cultura, etc. I, per això, necessiten que les oportunitats que se’ls ofereixen siguin les mateixes que a hores d'ara els homes gaudeixen, ja que estan considerats ciutadans de ple dret. Però, no per ser iguals que ells en el sentit de canviar la identitat femenina per la masculina sinó per ser iguals en el drets, en les possibilitats i en la presència a tots els llocs de la societat.

martes, 18 de enero de 2011

1. Tria 10 d'aquests refranys de Sant Antoni i els expliques amb les teves paraules. Seria interessant que penjassis imatges que hi facin referència.




A sant Antoni, la neu ja té cames
Acabar com el porquet de sant Antoni
De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any
Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer
Des de Sant Antoni, una hora més de sol
Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni
Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç
Més barbut que sant Antoni
Més brut que el porc de sant Antoni
Passat Sant Antoni, sastres al sol