lunes, 7 de febrero de 2011

Sent per fi lliures.


Sent per fi lliures.

Llibertat condemnada.
Esclavitud camuflada.
Foscor sota el sol.
Llum apagada.
Son.
I dorms.
Tot sol.
Somnies.
Imagines
.
.
.
En un nou món,
En una nova via,
En allò que ens farà lliures,
Que fondrà les nostres cadenes,
Que tallarà els nostres lligams,
les nostres camises de força.
S’ho endurà l’escombra
del vent de ponent,
del vent de llevant,
del remolí dels sentits,
recargolats pels nostres dits.
I units pel cor serem.
Deixant enrere la guerra.
Deixant enrere el temps.
Deixant enrere l’espera.
Alçarem el vol sobre l’esfera
Neutralitzant la gravidesa
Jugant a ser titelles
Sense fils,
Sense fi.
Sent per fi lliures.

1. Resumeix la història que vares crear a partir del quadre de la dona a la finestra. Fes una esquema de la història i de la seva protagonista.

 N'Aina es una dona separada i sense fills. Ella tenia un home però fins que un dia el seu home tenia un sopar amb els seus amics i amigues i en aquella nit el seu home li va posar les banyes i li va ocultar a la seva dona fins que la seva dona sospechava i va anar a xerrar amb una dona que havia estat amb ell aquella nit i li va dir tot el que havia passat i si li havia posat les banyes. Cuant arriba a casa li va dir tot allò al seu home i ell li negava i li deia mentides fins que varen decidir deixar-ho i ell es va merxar sense donar-li explicacions de res. Ella espera que torni a donar-li explicacions.

miércoles, 2 de febrero de 2011



1.A. Crea un personatge: 

Qui és aquesta dona? La dona. Què nom? Aina.
És casada, separada, vídua, soltera? Separada. Té fills? No té cap fill. És una dona sana? Si.
És la senyora de la casa? Si. Una criada? No L'amant? No
Què fa? Mira el paisatge esperant amem si torna el seu home... Descansa de la neteja? No. Espera l'estimat?  Si. Pensa? Què mai més tornarà.
Quin caràcter creus que té? És feliç, està trista? Ara mateix està triste.
...

1. B. Escriu una història amb la protagonista creada. A la història ha d'aparèixer el moment en què està a la finestra.  Mínim 25 línees.

En aquesta imatge apareix una dona que esta a la finestra de la seva habitació, és nom Aina. En aquets moments n'Aina esta separada i sense fills. El seu home va sortir una nit de festa amb amics i amigues i va resultar que aquella nit el seu home li va posar les banyes amb una noia. Ell li va oculta uns cuants de dies fins que ella va començar a sospechar de que havia fet algo aquella nit i ho va demanar a una amiga que havia estat allà aquell dia i li va contar tot el que havia passat. Cuan va arribar a casa la n'Aina li va demanar explicacions al seu home i ell li ocultava i li deia mentides com mentres no havia fet res amb aquella noia. Ella no s'ho podia creure perquè ella esta i estava molt enamorada d'ell i no s'esperava que li fes això, mai s'ho hauria pensat que li fes. A ella li va fer molt de mal que li posas les banyes i a damunt li ocultas i li digues mentides de que ell no havia fet res amb aquella noia. Ella va tornar insistir a xerrar amb aquella dona que li havia contat tot alló. Després de que li digués tot allò una altre vegada, va tornar a xerrar amb el seu home i va decidir que ho deixasin. N'aina és una persona molt sana perquè no fuma ni bou alcohol ni drogues ni res. Ella no és cap criada sinó que és la dona de la casa. Ella no descansa de la neteja sinó que mira per la seva finestra a veure si tornarà el seu home a casa perquè vol que li doni explicacions de lo que li va fer, perquè va marxar sense donar-li cap explicació de res. Ella pensa que mai més tornara a casa per donar-li explicacions. Trob que té un caracter fort per aguantar lo que ha aguantat. Està molt trista perquè ara mateix ha quedat tota sola, sense l'ho que més estimava a n'aquest món.



L'ACTIVITAT CONTINUARÀ...


martes, 1 de febrero de 2011

Hoy hace mucho frío..

Hoy hace mucho frío 
(Henry Parland)
Hoy hace mucho frío.
El aliento de los anuncios de los cines
pincha como agujas de hielo.
Las sombras de los cables eléctricos
quieren cortarme el cuello.
El aire se ha encogido tiritando
detrás de la esquina más próxima.

Il·lustració d'Ana Ayala.

lunes, 31 de enero de 2011

Cenicientas..


Cenicientas

A las muchachas rubias de los cuentos
que huyeron del amor sin hacer ruido
les hablaré del pájaro sin nido
que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos
y el corazón cuché, mudo y partido,
les hablaré de un reino prometido
donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres
en los servicios de las discotecas,
a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres
de príncipes con gafas y con pecas


1. Explica el conte de la Ventafocs i incorpora imatges.

La Ventafocs és una noia a qui se li va morir la mare i el seu pare es va tornar a casar amb una dona que tenia dues filles. Tant la madastra com les germanastres eren males persones i li feien fer totes les feines de la casa. Un bon dia el príncep del regne convocà totes les noies a un ball al palau perquè es volia casar i pensava triar esposa entre les més belles de la contrada. La Ventafocs tenia moltes ganes d'anar-hi, com les seves germanastres, però no li ho posaren fàcil.
La seva fada padrina, però, quan la veu tant desesperada, li ofereix la possibilitat d'anar-hi, però amb una condició: a les dotze de la nit ha de tornar a casa perquè tot l'encanteri desapareixerà i tornarà a vestir amb els parracs que duu a la cuina.
La Ventafocs no s’ho pensa dues vegades i accepta l'oferta. Va anar al ball i va ser la reina de la festa, tothom queda encantat i més que ningú el príncep, que se n'enamora. En el moment més dolç del ball, cap a la mitjanit, Ventafocs s'adona de l'hora i fuig corrents, amb la pressa perd una sabata, però no s'atura a recollir-la. Arriba a casa just al moment que toquen les dotze.
El príncep, desitjòs de retrobar tant bella dama, la fa buscar per tot el reialme fent provar a totes les donzelles la sabata que li ha quedat com a prenda. Arribat el patje a casa de la Ventafocs, les germanes intenten calçar-se la sabata sense aconseguir-ho, i la Ventafocs, tímidament s'avé a provar-se-la. Els enviats del príncep s'adonen que és la noia del ball....

2. Fes un resum del poema de Raul Vacas.


3. Analitza'n la forma, mètrica, núm. versos i rima.

El poema té 4 estrofes. La primera i la segona estrofa tenen 4 versos cada un, la tercera estrofa té 3 versos i la quarta estrofa té 2 versos. Es rima asonant.

4. Explica les diferència existents entre el conte popular i el poema. 

jueves, 27 de enero de 2011



Poema per la pau
(Jaume Fulquet)

La mare donava el pit
al infanto que plorava,
i amb estimació el gronxava
abans de posar-lo al llit.
No podia agafar el son.
Ell encara no entenia,
ni ho entenia ningú,
perquè el món era tan cru
i es mataven dia a dia.
Ell sols era un trist infant
encerclat de cruel guerra,
que en sang tenyia la terra
i a tots els seus habitants.
Els crits de pau ressonaven
en tots els indrets del món
i clamaven les nacions
que sols la Pau desitjaven.
Dantesc era el panorama
milers eren els ferits,
i cens de morts s'apilaven
entre grans i nens petits.
A dintre dels hospitals
la sang corria per terra,
no es podia donar abast
per curar els ferits de guerra.
De gom a gom els ferits
tots els hospitals omplien
i els metges es movien
sempre en constant neguit.
Allí gent amb pell cremada
mutilats de peus i mans,
i amb la cara destrossada
anaven arribant infants.
La mort estava present
per arreu on es miri. 
Es tan gran el sofriment,
que es desitja que ella arribi.
En el carrer el brunzit
de les bombes es sentia,
i la gent esfereïda
corrien atemorits.
El crit de Pau, no a la guerra
que tot el món demanava,
era un clam que apagava
la bomba al esclatar en terra.
Més el món, amb més esforç,
amb un crit fornit cridava
per una pau que es desitjava
engendrada entre tots.
Pau, per mirar l´horitzó,
Pau per donar-nos les mans,
Pau perquè els nostres infants
visquin sense temor.
Pau per l'àrab i el jueu
per l'hindú i el musulmà,
per al budista i el cristià
i per tots els fills de Déu.
Pau, no a la guerra,
és el clam que surt del cor
i que hem duu entre tots
per tot arreu de la terra.
La mare amb amor gran
dona el pit quan el fill plora
i al donar-li al cel implora
que amb Pau visqui els seu infant.

La il·lustració és de João Paulo Alvares Ruas
 
          1. Converteix aquest poema en prosa.

          2. Hi veus canvis, veritat? Pots explicar quins?

          3. Fes un resum del poema.

          4. Per què creus que ha d'existir un dia dedicat a la pau?

          5. Quines paraules no has entès? Escriu-les i cerca-les al diccionari.

La meva millor amiga..Cristinaa! :)



Volia dir-te tot el que et vull sempre et portaré al meu cor. És lògic que en aquests set anys siguis tant per a mi, com mai ningú ho serà gràcies per existir. Compartir tants somriures al teu costat és el millor que m'ha passat. I perdó et demano, per si t'he fallat. Però has estat en els moments dolents i en els bons també. Has fet del meu un ésser diferent ahir, agrair seria donar-te la meva vida i tu em vas donar aquesta vida meva millor amiga. Saps que ets tot i més. Recorda quan discutíem, petites érem. No vaig saber escoltar-però ara t'escolto. I mai he dubtat que tu eres, ets i seràs la meva millor amiga. Baralles ximples, per ser tan tontes en veritat han fet que estiguem més juntes.
Dies a l'estiu amb tu, parlar fins a les tantes en això ens han convertit, en millors amigues. I mai oblidaré el dia en que et vaig conèixer, et vaig veure a la fila del pati jeje, i una mica ja em unia a tu. Has sabut valorar cada moment amb mi, i per això mateix has de saber que sempre et vaig voler donar el millor, et vaig voler fer somriure. El dia que ploraves intentava ser-hi i sempre has estat present en la meva ment. Com oblidar-te amiga com deixar d'estimar. Si tu m'has fet canviar m'has fet madurar, m'has fet estar al meu lloc una versió més.
Sento que tu ets l'únic que vull i molt més.



T'estimo xoxo! :)