lunes, 11 de octubre de 2010

Poemas desde el faro..

 2. Comenta el poema del blog "Poesía desde el faro.

D'aquest poema he entés que per ser poeta no fa falta tenir res ni estudiar perquè se poesia te surt de tu, dels teus sentiments..


Vos vull recomanar que li doneu una llarga mirada al blog del poeta Aurelio González Ovies, Poemas desde el faro. Són pessics de poesia que ens poden ajudar a despertar la nostra pròpia creativitat.


El lenguaje es mágico,
cógele los trucos
y podrás cambiar
las leyes del mundo







La poesia és com un far que ens enlluerna dia a dia pel gran mar de la quotidianeitat, que ens ajuda a obrir-se camí.


Manual de instrucciones
(Aurelio González Ovies)

Se necesita poco
para poeta:
un lapicero blando
y una libreta.

Para ser pensador
muy poca cosa:
corazón y cabeza
más que de sobra.

Para ser entusiasta
se necesita
poner agua a soñar
en la mesita.

Para ser matemático
debes fijarte:
pequeño más pequeño
suman grande.

También podrás hacerte
feliz y obrero,
y construir muy alto
tu propio reino.

La primera il·lustració és de Vladstudio i la segona de Francisco Pimiango.


L' ampolla és buida.

1. Penja el segon poema de na Carolina Ibac, posa-li títol i comenta'l a la pàgina Tu ets la teva estrella" i al teu blog.


Hola Carolina.
Aquest poema m'ha agradat molt sobre lo que diu. El poema tracta de que els rodamons poden seguir el seu propi camí.
Un abraçada MªAntònia de 2n de PQPI.





L'ampolla és buida


El sòl és molt fred.
L’asfalt està estès.
Sense sortida, el carrer.
De cartró, la meva pell.
Caminen frenètics rius de gent.
I la meva calma retardada
és la solitud del present.
Fa olor a fems
la metròpolis candent.
L’ampolla és buida a terra.
Ja no és cap consol de penes.
Sense cap calor a les venes,
ensumo tristor d’incomprensió.
I s’atura el meu temps,
mentre les passes alienes
no són més que pressa al vent,
que quasi em trepitgen,
que ni em miren,
que m’obliden,
abans de retenir-me,
en el pensament.
Sóc una vergonya per ells.
I elles em temen.
I tremolen, també.
Rodo mons,
als suburbis del perill.
En casetes del diner
m’esguardo de la pluja,
fins que em tornen a fer fora.
I el meu cansament em plora,
per no poder tenir un espai,
que em deixi per fi descansar,
que em pertanyi indefinidament.
Només tinc una casa imaginària
I les meves coses marejades,
dins un carro dels grans magatzems,
amb una roda que no va bé.
El món és aquesta roda.
Carolina Ibac



martes, 5 de octubre de 2010

La professió que m'agradaria exercir.!

3. Fes un escrit sobre la professió que t'agradaria exercir i si saps el camí que has de seguir per arribar-hi. Sempre has d'explicar el per què de tot el que diguis.


El primer de tot vull treure'm el 2  pqpi i després m'agradaria seguir amb el mòdul d'Administratiu. També m'agradaria poder fer un mòdul per guardar nins de 0 a 3 anys però encara no estic ben informada d' aquest mòdul. Estic amb dubtesencara però supòs que seguiré amb Administratiu i després ja ho veurem!
El mòdul d'Administratiu el faria a Felanitx.

Cada dia té una fragància..

2. A. Penja al teu blog el poema "Cada dia té una fragància" amb una imatge adient i n'expliques el contingut, què en diu de cada dia de la setmana?. B. Ara explica quina olor fan els dies de la setmana per a tu...


A) Dilluns: fa olor de llapis
     Dimarts: de pèsols fins,
     Dimecres: exhala núvols de tempesta
     Dijous: és pintura a l'oli i vernís,
     Divendres: preludi airós de festa
     Dissabte: té l'aroma del paradís.
     Diumenge: fa olor de dolces pomes.









Cada dia té una fragància,
cada hora, un color
i les nits aromes de somnis
que apavaiguen la foscor.


Dilluns fa olor de llapis
dimarts de pèsols fins,
dimecres exhala núvols de tempesta
dijous és pintura a l'oli i vernís,
divendres, preludi airós de festa
i dissabte té l'aroma del paradís.
Diumenge fa olor de dolces pomes
que van perdent, ai!, el seu encís...



lunes, 4 de octubre de 2010

Paraules d'amor que naveguen per tot arreu...

1. A. Penja al teu blog el poema sobre "El barquito de papel" amb una imatge adient i n'expliques el contingut. B. Després escrius tres noms, tres adjectius i tres verbs que hi apareguin.

A.) El poema xerra sobre una persona que està enamorada de una altre persona i li envia un barquito de papel perquè s'altre quant ho rebi se doni compte que ell l'estima molt.

B.) Els tres noms que he trobat han estat : Barco, papel y casa.
      Els tres adjectius que he trobat han estat : Fino, abierto y silencioso.
      Els tres verbs que he trobat han estat : Andará, dejará y veré.



Deixem el mes de setembre navegant damunt d'un vaixell de paper, solcant els dies i els mesos, amb l'escuma de les ones de la poesia. Paraules d'amor que naveguen per tot arreu.





Barquito de papel


(Edith Mabel Russo)
Este barco lo plegué con fino papel de seda.
Andará por el arroyo del cordón de mi vereda.
Lleva en su carga un poema, un caramelo, una flor.
Los dejará silencioso en la casa de mi amor.
Cuando ella lo descubra lo secará con un beso,
con un “te quiero” bordado lo mandará de regreso.
Yo lo veré aparecer.
Mis manos serán el puerto,
los sueños haciendo ronda y mi corazón abierto.
Si lo ves, no lo detengas,
un barquito enamorado,
tiene permiso especial
para andar por cualquier lado.

La meva familia i els meus amics!


A mi el que m'agrada més és estar amb la meva familia i els meus amics.
Amb la meva familia m'agrada molt anar a dinar a casa de la meva padrina perquè vénen tota la meva familia de Palma i de Santanyí. També el que m'agrada és que venguin els meus cosins i el meu cosinet petit ell és el qui me dona alegría els diumenges. M'agrada jugar amb ells.

M'agrada anar a passetjar amb els meus amics per el poble, anar de compres, anar a jugar a futbol, anar de festa, etc. Amb els meus amics m'encanta sortir de festa i passer-m'ho molt bé amb ells i que els s'ho passin molt bé amb jo. Ells ho són tot per jo!








El meu cosí petit ..


domingo, 3 de octubre de 2010

Tot arriba.

1. Comenta el següent poema de na Carolina Ibac del projecte "Tu ets la teva estrella" de l'any passat. De què creus que parla? Quines paraules no coneixes? T'hi sents identificat? Justifica les teves respostes.


- Aquest poema crec que parla sobre una persona que està enamorada i lluita per aconseguir-la i no perd les esperances.
- Les paraules que no conec o que ara mateix no em sonen són bagatge i esdevé.
- No, per ara no m'hi sent identificada.







Tot arriba


 

Tot és fosc.
Tot és costa amunt.
Tot costa un munt.
Tot és fos.
Tot va ben tort.
Tot és quasi mort.
Tot esdevé poc.
Tot va sense sort.
Tot i així, sempre hi ha esperança.
El camí és molt llarg , és el nostre bagatge.
Fins que no arriba la mort, res no s’acaba.
Lluitarem fins al final, mentre hi hagi aire.
La foscor ens envolta de vegades.
Mai apaga la llum que roman amb nosaltres.
Sobreviure és la nostra fita establerta.
I sempre se’ns encén la bombeta,
quan pensem que no hi ha solució,
apareix una drecera,
apareix una nova raó.
No desesperem,
Pensem, pensem,
Rumiem, rumiem,
Ideem, ideem,
Innovem, innovem,
Imaginem, imaginem,
Hi arribarem!
Sens dubte,
serem el què volem ser!
Mentre podem somniar
L’esperança serà ben viva
Un món millor és possible
Només cal anar tots de la mà.
Espera sempre,
Esperança meva,
Esperança teva.
Carolina Ibac