domingo, 19 de diciembre de 2010

Nadal ja es aquí..

1. Explica el que significa per a tu el Nadal (fet religiós, familiar, de consum...). Justifica la teva resposta.

Nadal per a mi es una festa en la que es fan dinars familiars, sopars.. Jo i la meva familia cada any feim un dinar familiar en la meva familia de part de mu mare que son de Palma i de Santanyi i anam a dinar a ca sa meva tia i ses meves cosines a Palma dia 24 de desembre.       


2. Explica quin seria el viatge de la teva vida.


              
3. Cerca un poema que parli sobre el Nadal i el comentes.

 
NADAL
La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
—Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
—Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!
        


4. Quina és la cançó més representativa del Nadal per a tu? Escriu-la i explica-la.

Fum fum fum 

A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
Fill de la Verge Maria,
n'és nat en una establia.
Fum, fum, fum.

Aquí dalt de la muntanya
si n'hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets;
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra.

Qui dirà més gran mentida?
ja respon el majoral
amb gran cabal, amb gran cabal;
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades.



Aquesta cançó és la mes representativa per a mi per es la que sempre cantàvem en tots els meus cosins petits i cosines el dia de nadal desprès des dinar amb família, també en cantàvem moltes més però aquesta es la primera que cantàvem sempre.


jueves, 16 de diciembre de 2010

Ai, quin fred que fa!



Ai, quin fred que fa!
(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...


Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
... 

La il·lustració és de Paolo Domeniconi.
            

 1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 



 2. Explica la imatge que va unida al poema.

La imatge que apareix al poema es vou una casa en la finestra oberta que guaita per la seva finestra amb el seu moix. Els seus cabells son molts llargs i fan la forma d'arbre i esta nevant.
             
3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.

Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel.les, 1970) és conegut com "el príncep dels poetes catalans". Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Va crear un nou estil de periodisme polític. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, va ingressar a la carrera diplomàtica. Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel.les i París. Durant la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la República i no va tornar a residir mai més a Catalunya. El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner va ser capdavanter. La seva obra poètica va evolucionar cap al postsimbolisme, amb llibres com Auques i ventalls, El cor quiet i Nabí. Va destacar també com a traductor d'autors com Charles Dickens, William Shakespeare, Mark Twain, Arnold Bennett, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine, Daniel Defoe i Lewis Carroll, entre d'altres. Amb només vint-i-sis anys, el 1910, va ser proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals.


La natura..


La natura..

Ulls de la mar dolça.
Llàgrimes del vent.
Somriure de la sorra.
Cabells dels estels.
Cossos del tronc.
Braços de les espines.
Cors de les flors.
Mans de les espigues.
Carícies del fred coent.
Mirades de la fortuna.
Besades del temps.
Esperit de la lluna.
Esperança del riu.
Somnis de l’argila.
Sospir de l’estiu.
Calma de la vila.
Nas del volcà.
Llengua de la lava.
Dents de l’huracà.
Gola de la cala.
Pits del sol.
Dits de la pluja.
Veu del tro.
Reüll de les dunes.
Alè del llac.
Pet de la serralada.
Mocs del llamp.
Baba de la muntanya.
Batec dels cims.
Gemec de l’herba.
Frec del boirim.
Mim de l’arena.
Éssers inerts que respiren,
plens de vida.

lunes, 13 de diciembre de 2010

Pau, torna.




Pau, torna

Els carrers resten sols i quiets.
Arreu es disparen crits i trets.
El silenci és la pausa de la por.
A cada banda, bàndols amb retrets.
I tu, Pau, te n’has anat.
Has fugit de la teva terra,
sense res més que una maleta,
que pesa sobre la teva esquena.
És plena de bons i mals records.
És plena de la imatge de l’horror.
És ben buida de solucions.
L’esperança s’ha fos.
I mentre, la guerra ho destrueix tot.
Enrere quedaren els teus pares,
ara ja morts.
Enrere quedà una civilització,
extingida per unes feres salvatges,
que, per tenir el poder, maten.
I és el caos del sense sentit.
El no parar de destruir.
Una victòria cercada.
Una derrota anticipada.
No hi ha cap guerra guanyada.
Massa és la pèrdua en vides humanes.
Torna, Pau, a casa.
Torna i la guerra serà acabada.

Arbre de nadal


Arbre de nadal


Les llums màgiques de colors vénen i se’n van.
I la por a patir l’obscuritat et deixa glaçat.
No pots fer més que somniar.
Desitjar ens fa avançar.
No ens aturem.
Allà hi seré.
Atenta
a
tu.
Ets la meva estrella.

lunes, 29 de noviembre de 2010

El clamor



El clamor
(Alfonsina Storni)

Alguna vez, andando por la vida,
por piedad, por amor,
como se da una fuente, sin reservas,
yo di mi corazón.



Y dije al que pasaba, sin malicia,
y quizá con fervor:
-Obedezco a la ley que nos gobierna:
He dado el corazón.


Y tan pronto lo dije, como un eco
ya se corrió la voz:
-Ved la mala mujer esa que pasa:
Ha dado el corazón.



De boca en boca, sobre los tejados,
rodaba este clamor:
-¡Echadle piedras, eh, sobre la cara;
ha dado el corazón!


Ya está sangrando, sí, la cara mía,
pero no de rubor,
que me vuelvo a los hombres y repito:
¡He dado el corazón!


La il·lustració és de L. Filipe dos Santos.
  
1. Número de estrofas, versos y tipo de rima.

Tiene 5 estrofas, 20 versos y es tipo asonante.

2.Explica el contenido del poema, estrofa por estrofa.


3. Resume el contenido del poema en una sola palabra.


4. ¿A qué se deber referir con la expresión "He dado mi corazón?Explica por qué se repite tanto a lo largo del poema. 

jueves, 25 de noviembre de 2010

6. Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.


L' amistat és una relació afectiva entre dues persones. L' amistat és una de les més comunes relacions interpersonals que la majoria dels éssers humans tenen en la vida. Si que tenc bons amics i n'hi ha que no les consider tants bons amics, jo si que me consider bona amiga. Els meus bons amics si les consider perquè jo se que puc contar amb ells tant per lo bo i lo dolent però n'hi ha d'altres que no es pot fiar perquè ho van contant per tot el poble i això no m'ha agrada a jo, perquè si tu els i contes algo que es personal o algo no tenen perquè sebrer-ho tothom. Per jo una amiga verdadera es aquella que sempre esta amb tu, la que ho sap tot de tu, la que pots contar amb ella en tot moments..

El romanticismo español.



5. Cerca informació sobre El Romanticismo español, la penges al teu blog i afegeix un parell d'imatges que l'identifiquin. No ha de ser una aferrar-copiar.



 El Romanticismo es un movimiento cultural y político originado en Alemania y en el Reino Unido a finales del siglo XVIII como una reacción revolucionaria contra el racionalismo de la Ilustración y el Clasicismo, confiriendo prioridad a los sentimientos. Su característica fundamental es la ruptura con la tradición clasicista basada en un conjunto de reglas estereotipadas. La libertad auténtica es su búsqueda constante, por eso es que su rasgo revolucionario es incuestionable. Debido a que el romanticismo es una manera de sentir y concebir la naturaleza, la vida y al hombre mismo que se presenta de manera distinta y particular en cada país donde se desarrolla; incluso dentro de una misma nación se desarrollan distintas tendencias proyectándose también en todas las artes.

4. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.

El meu dia a dia a l'escola crec que hauria de millorar la meva actitud com per exemple participar més a la classe. Els deures sempre els procur dur al dia menys el blog que me falta un poquet però ja me vaig posant el dia de tot. Els examens hauria de estudiar un poquet més, no vol dir que els suspengui a tots però en duc dos de suspesos perquè no vaig estudiar lo suficient però no son males notes tampoc, que bé en un poquet més les hagues aprovat però tot lo altre ho he duit aprovat i res a seguir fent feinate i estudiar..

3. Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.
Cucorba és un grup mallorquí dedicat a l'animació infantil fundat a Muro el 1977. L'integren Francesc Aguiló Serra, Jeroni Cerdó Cladera, Gabriel Gamundí Ramis i, des del disc Mamballetetes, Gemma Palà.
Actuen vestits de pallassos i el seu repertori es basa en cançons populars d'arreu dels Països Catalans i amb temes de creació pròpia.
S'estrenen discogràficament el 1985 amb l'àlbum Com un pern de rifa i d'aleshores ençà han publicat diversos discos: Demà és festa (1988), Trencaclosques (1990), Xica pica pollerica (1993), Les millors cançons infantils (1993), En Joan Petit quan balla (1995), Cucorba té 3 pallassos (1998), Prou de mollor (2001), La lluna i la pruna (2004), Madò Pereta canta i compta amb Cucorba (2004), Cucorba 30 (2006), Cucorba dBàsic (2009) i Mamballetetes. Cançonetes per a persones petitetes (2010).
D'entre els seus muntatges destaquen N'Espardenyeta, de Jaume Vidal i Alcover (1978); La princesa embruixada, de Gabriel Janer Manila (1982), i Trencaclosques, programa realitzat pel Centre Territorial de TVE a Balears (1990). El 1988 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll i el 2003 amb el Premi Ramon Llull.

2. Prepara una enquesta sobre la pena de mort. Pensa en les preguntes interessants que podries fer. L'enquesta ha de tenir un mínim de 10 preguntes.


1) Què és la pena de mort?
2) Què saps sobre la pena de mort?
3)
 1. Comenta el vuitè poema del projecte "Sota el mateix estel" de la manera que has après aquest any.

“Ja no sóc cap nen.
Ni tampoc cap home.
Sóc a mig camí i sí,
ara ja vull decidir.
I l’edat no em deixa.
Els pares em prevenen,
per a no cometre errors,
em salvaguarden del mal
em demanen que els faci cas.
I és que jo em sento tan incomprès…
La soledat a casa, a cada pas, s’estén.
Només els amics són al carrer amb mi.
Només ells em fan riure, em fan feliç”
Tot això sentia d’adolescent.
Ara és quan entenc els pare.
Ara entenc els seus consells.
Vaig caure dins el parany.
Volia oblidar els problemes.
Però tot era un engany,
els problemes romangueren
I d’altres inevitablement vingueren.
Vaig caure a les drogues.
I m’ho passava de conya.
Fins que vaig acabar atrapat,
sense saber com havia de parar,
dins aquell profund i obscur forat.
Els amics fugiren del meu costat.
No hi eren, ni a esquerra ni a dreta.
Només vaig veure els pares
que em miraven amb tristesa.
El seu suport fou el meu tronc
que em feu sortir d’aquell sot,
Tot fou un etern malson…
Els somnis s’havien fos.
Sento molt haver-los fet patir.
Sé que no són perfectes, ni jo,
però l’amor que em tenen és infinit.
Gràcies a ells encara sóc viu, aquí.
No deixis que un sol moment
et destrossi la teva joventut.
Sigues tu mateix, sense res més.
No et calen substàncies químiques,
que malmetin el teu cervell, tan bell,
No més miratges, tampoc al·lucinacions.
És un joc defectuós amb el que pots acabar mort
o, amb una mica de sort, ben foll, ben boig.
Ara tot és a les teves mans.
Pensà en el teu demà.





1. Número de estrofes i de vers. Tipus de rima.
Té 11 estrofes i 48 versos. El tipus de rima és assonant.      
   
2. Explica el que ens compte.
En aquest poema ens compta com pot ser la adolescencia. Tampoc no són tots els adolescents que tenen amics, n'hi ha cualcuns que estan com a marginats, després començan ses bones i dolentes companyies que en tot cas a n'es text diu que és dolenta. També començen a sortir de festa a boure, a fumar i a drogar-se..

3. Resumeix el contingut amb una paraula.
Mala companyia.

4. Què diries, es un poema positiu o negatiu? Per què?
Aquest poema es negatiu perque xerra d'un nin que no te amics i a n'es final en té de amics pero no fa cas els seus pares i acaba amb les drogues.

5. Quin tema filosófic tracta?

El tema crec que es maneres de viure..

6. Opinió personal.

2. Explica la teva opinió personal sobre la mateixa. La teva explicació ha d'anar acompanyada d'una bona argumentació que justifiqui la teva resposta.
3. Llegeix aquest text que parla sobre la pena de mort i el resumeixes. Comenta'l paràgraf per paràgraf i n'escrius la teva opinió personal:

miércoles, 24 de noviembre de 2010

La pena de mort.


1. Cerca informació sobre La pena de mort a internet i fes una explicació del que has trobat. NO HA DE SER UNA COPIAR - AFERRAR.

La pena de mort és l'execució d'un presoner com a càstig per un crim o delicte.

Conclusiones



Conclusiones

(Luis Caissés Sánchez)

La Poesía

no sólo está en el crepúsculo,

la rosa,

el mar,

la lluvia,

la pobrecita página en blanco.

Está también en ti, amor,

aún cuando lo ignores,

dudes de lo que digo,

estés contra ella,

la niegues.

La il·lustració és d'Andre Azevedo.



1. Contesta las siguientes preguntas sobre el poema:

A. ¿Dónde está la poesía?

La poesía ya te sale de ti..
B. ¿Dónde la podemos encontrar?

La poesía no hay que encontrar, eso ya te salir de ti, de tus pensamientos...

 C. ¿Se tiene que remover mucho por el mundo para descubrirla?

No..
D. ¿Todo el mundo la puede descubrir?

Si..  
E. ¿Qué te llama la atenció de la forma de este poema? Recuerda que siempre tienes que justificar tus respuestas.

Por.




Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Que tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...   
                                                                                                

Josep Manel Vidal



1. Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.
1. Cerca deu imatges espectaculars, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.




La dona més fea del món.


Les nines amb els ulls més grossos.


La llengua més llarga.


Els caballs més llargs del món.


El ca enorme.


El animal més horrible del món.


El ca més musculos de tots.


La dona més forta.


Els cans amb sa dentadura fatal.

martes, 23 de noviembre de 2010

3. Ves a la pàgina següent: http://www.xtec.es/~eescola/cos/index.htm sobre les frases fetes del cos humà i intenta crear una història on n'apareguin deu. Les frases fetes que trobaràs duen el significat al costat.


Aclucar els ulls - Tancar les parpelles.
Clavar els ulls - Mirar fixament
Cloure l'ull - Adormissar-se
Fer l'ullet - Fer senyal a algú cloent un ull
Donar orella - Escoltar
Deixar amb un pam de nas - Defraudar
Tenir el cor com una llentilla - Tenir por

lunes, 22 de noviembre de 2010

martes, 16 de noviembre de 2010



¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti


Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:
1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.

Este poema tiene 3 estrofas , 6 versos y tiene rima consonante.  

2. Explica lo que nos cuenta.

3. Resume el contenido en una palabra.

Un sueño.

4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?

5. ¿Qué tema filosófico trata?

Un sueño. 

6. Busca información sobre su autor.
 Mario Orlando Hardy Hamlet Brenno Benedetti Farrugia (Paso de los Toros, Uruguay, 14 de septiembre de 1920 - Montevideo, Uruguay, 17 de mayo de 2009), más conocido como Mario Benedetti, fue un escritor y poeta uruguayo integrante de la Generación del 45, a la que pertenecen también Idea Vilariño y Juan Carlos Onetti, entre otros. Su prolífica producción literaria incluyó más de 80 libros, algunos de los cuales fueron traducidos a más de 20 idiomas.

7. Opinión personal.



Tot arribarà..





Tot arribarà...

Esperant el moment…
És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
El moment ja és aquí i …
Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Gaudint del moment…
La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
Després del moment…
Pau.
                                                                                     
Carolina Ibac


                 


1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:


1.1. Posa títol.


Tot arribarà..


1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.


Té 19 versos,3 estrofes i és rima asonant.


1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.

En el poema esplica que ella està nerviosa i que no sap que fer més ja. Aprofita al moment fins que després arriba  la pau.

1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.

El reflejo de la letra

El reflejo de la letra

(Ana Kupfer)
Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino. 
Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,

llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.


La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava.



3. A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses.

La diferència que hi ha entre les persones i els animals es la manera de fer ses coses, de viure i la forma de ser.

B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica).

Gloria Fuertes va ser una escriptora espanyola que va néixer el 28 de juliol de 1917 a al barri de Lavapiés de Madrid i que va morir el 27 de setembre de 1998 a la mateixa ciutat. De familia humilde, hija de una costurera y un bedel, se matriculó con 14 años en el Instituto de Educación Profesional de la Mujer, diplomándose en varias áreas como taquigrafía, puericultura o literatura. De família humil, filla d'una costurera i un bidell, es va matricular amb 14 anys a l'Institut d'Educació Professional de la Dona, diplomant en diverses àrees com taquigrafia, puericultura o literatura. Posteriormente trabaja como contable en una fábrica, época en la que comienza a publicar sus primeros versos ya recitar en Radio Madrid. Posteriorment treballa com a comptable en una fàbrica, època en què comença a publicar els seus primers versos ja recitar a Ràdio Madrid. Entre 1938 y 1958 tuvo varios empleos como secretaria, oficio que compaginaba con su colaboración de diversos medios; en especial de revistas infantiles y para chicas. Entre 1938 i 1958 va tenir diverses ocupacions com a secretària, ofici que compaginava amb la seva col.laboració de diversos mitjans, en especial de revistes infantils i per a noies. En 1942 se integró en el movimiento poético del “postismo”, ocho años más tarde publicó su primer poemario, Isla ignorada , y comenzó a ofrecer lecturas poéticas por Madrid. El 1942 es va integrar en el moviment poètic del "postismo", vuit anys més tard va publicar el seu primer poemari, Illa ignorada, i va començar a oferir lectures poètiques per Madrid. También cultivó el teatro, estrenando su primera obra, Prometeo , en el Teatro del Instituto de Cultura Hispánica. També va conrear el teatre, estrenant la seva primera obra, Prometeu, al Teatre de l'Institut de Cultura Hispànica. Amplió su formación estudiando biblioteconomía e inglés, lo que le sirve para ejercer como docente en la universidad estadounidense de Bucknell. Va ampliar la seva formació estudiant biblioteconomia i anglès, el que li serveix per a exercir com a docent a la universitat nord-americana de Bucknell. Tras regresar a España, siguió publicando poesía y recibió numerosos galardones, dando varias giras por el país visitando colegios y bibliotecas, siempre en contacto con el público infantil. Després de tornar a Espanya, va seguir publicant poesia i va rebre nombrosos guardons, donant diverses gires pel país visitant escoles i biblioteques, sempre en contacte amb el públic infantil. Falleció de cáncer en 1998. Va morir de càncer el 1998.

Vientos de otoño



Vientos de otoño
 (José Hierro)
Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos. 
La il·lustració és de Guilherme Marconi.



1. Feina sobre el poema:

1.1. Comenta'l cada quatre versos.

El poema tracta del vent que se'n duu les fulles dels arbres i deixa els camps tots grogencs i els boscos es creman.

1.2. Relaciona el poema amb el moment actual.

A sa vida real esteim a sa mateixa estació que en el del poema que es diu tardor.

1.3. Sintetitza en una frase el poema.

Alegria en el nom de la vida!

1.4. Té molts de punts i comes? Això creus que li dóna o li lleva moviment?

En aquest poema si que té molts de punts i comes. Jo crec que si que li dóna moviment al poema.

domingo, 14 de noviembre de 2010

Espaguettis amb verdures i carn picada.

3. Escriu quin és el teu plat de menjar preferit, el per què i com es fa.

Espaguettis amb verdures i carn picada.

· Ingredients:

- Ceba.
- Champinyons.
- Pastanago.
- Grell.
- Espaguettis.
- Carn picada .
- Sal.
- Prebe bo.
- "hierbas provenzales".
- Ketchup.


· Elaboració:

Sofreguim la ceba, el grell, els champinyons i el pastanago, després hi possam la carn picada, sal, prebe bo i les "hierbas provenzales" i quant tot esta ben cuitet i possam el ketchup i després ho mesclam amb els espaguettis i ja tenim els espaguettis a punt per menjar..

El feudalisme

2. Cerca informacíó sobre el feudalisme i associa-la amb el que hem estudiat a classe de ciències socials.





El feudalisme (segles IX-XV) és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

Ja no hi ha res a fer...

1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:

1.1. Posa títol.


Ja no hi ha res a fer...

1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.

Té 30 versos, 7 estrofes i és rima assonant.


1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.

El poema ens parla d'un accident de moto. La mort d'una persona i una altra queda paralítica.


1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.

Aquest poema és molt dur perquè explica molts de sentiment. Aquest poema m'ha fet reflexionar molt, transmet molts de sentiments. És un poema amb molta força. M'ha agradat molt i de titol li he posat "Ja no hi ha res a fer..."






Ja no hi ha res a fer..

El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.
Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.
Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.
Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.


martes, 9 de noviembre de 2010

La biblioteca..




3. Descriu la biblioteca.

La biblioteca és un lloc on pots anar a estodiar, fer treballs sense ordinador o amb ordinador, pots lletgir llibres.. A la biblioteca hi ha 8 ordinadors contant el del professor/a. A la biblioteca no es pot menjar ni boure, s'ha de fer silenci semprè perqué hi ha gent que ve a la biblioteca per estodiar i una persona no pot estar mai consentrada si a dins l'aula hi ha renou. Per això es demana silenci i no menjar ni beure.

lunes, 8 de noviembre de 2010

Castanyes..

 2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.

No, les castanyes no m'ha agraden ni torrades ni sense torrar.






VEDELLA FARCIDA AMB CASTANYES

Ingredients


- 800 g de llata de vedella (tall pla)
- 200 g de cansalada virada
- 300 g de castanyes
- 100 g de nous
- 500 g de cebetes petites
- 1 got de brou de carn
- 1 got de vi ranci
2 grans d'all
- 1 cullerada de Maizena
- Llorer
- Farigola
- Julivert
- Llavors de fonoll
- Oli d'oliva
- Sal
- Pebre



 

Elaboració:

Pelar les castanyes i posar-les a bullir, després d'entallar-les, en aigua per poder-ne retirar les pells (si cal, com en el cas del pastís, en dues bullides).

Aplanar la carn, salpebrar-la i repartir-hi pel damunt, regularment, una picada d'all i julivert, la cansalada tallada a tires i les castanyes trossejades de forma més o menus regular i a trossos no massa grans.

Enrotllar la carn i lligar-la amb fil de cuina sense prémer-la massa.

En una cassola on haurem escalfat oli, daurar el tall rodó resultant per tots els costats. Incorporar-hi les herbes aromàtiques (llorer, farigola i julivert) degudament lligades i el vi i el brou. Disposar al voltant les cebetes pelades, tapar l'atuell i posar-lo a coure al forn, prèviament escalfat a 180º, durant una hora més aviat escassa. Quan faltin 5 minuts per acabar la cocció, incorporar-hi les nous i les llavors de fonoll (si ens hi agrada el gust, és clar).

Passat el temps de cocció, colar el suc que hagi quedat i espessir-lo, en calent, amb la cullerada de Maizena desfeta en una mica de brou.

Servir el tall, deslligat i tallat, acompanyat de les cebes i les nous i regat amb la salsa.


El poema sobre les castanyes.

1. Explica el poema sobre les castanyes que tens a l'entrada anterior.



 
 
Castanyada
 
-cançó per anar a collir castanyes-
(Lola Casas)

Anem al bosc
Qui vol venir?
Sortirem
de bon matí!

Collirem
moltes castanyes
de jaqueta punxeguda.
Compte!

No siguem descuidats
O els dits
ens deixaran
Macats!

Tornem del bosc.
Venim corrents.
Els cistells
ja són ben plens.
Ja som a casa.
Estem contents!
 
 
3. Fes un resum del text sobre la motivació escolar, el comentes i n'exposes la teva opinió.

El dissabte..

2. Explica en deu línies quin és el dia de la setmana que més t'agrada i per què.


El dissabte.

El dia de la setmana que més m'agrada és el dissabte perquè tots els meus amics i amigues surten més el dissabte que els divendres. Els divendres sempre som més pocs perquè hi ha gent que els seus pares o per ells mateixos no volen sortir o no les deixen sortir i surten els dissabtes. El dissabte normalment si anam a sopar quedam un poquet més prest que si no anam a sopar. Si no anam a sopar quedam un poc més tard perquè si quedam més prest i no hem de anar a sopar se fa molt llarg i mos avorrim molt. Després de sopar sortim per Santanyí o per altres puestos, com per exemple per Campos en s'estiu sortiem més per Cala Figuera. Si quedam per Santanyí anam a fer voltes per es poble o a un bar que es diu Can Tapas ve a ser sa discoteca de Santanyí perquè posen música i esteim xerrant en sos amics o bé jugam a futbolin i a billar que estan allà. Si sortim per Campos anam a fer una volta i després anam a nes Puntasso, al magatzem o al barcelo. Allà jugam a billar o xerram i almenos no mos avorrim tant que per Santanyí. I res en haver fet una estona llarga mon entornam cap a cases i això es tot. Pentura me deixat coses peró bé...

L' hivern.

1. Penja els poemes sobre la poesia i sobre el pas del temps estacional al teu blog en diferents entrades i comenta'ls.

En aquest poema ens parla de l'hivern. Ens diu que arriba l'hivern, que ferà fred, menjarem coses calentes i anirem a ses festes i ens duran regals.




L'hivern

Ja ha arribat l'hivern,
i bufandes i botes ens posarem.
Agafarem els trineus
i per la neu es tirarem.
Quin fred a l'hivern!!!
Xocolata calenta i torrons
menjarem,
perque de festa ens anirem
i molts regals rebrem!!!

La Tardor.

1. Penja els poemes sobre la poesia i sobre el pas del temps estacional al teu blog en diferents entrades i comenta'ls.

En aquest poema ens parla de la tardor. Ens diu que ja ha arribat la tardor, que bufa el vent fresquet, agafarem castanyes i bolets. Les fulles dels abres es tornen com a marró i cauen. Es fa la festa de Halloween.





Tardor

Ja ha arribat la tardor
amb el vent que bufa fresquet.
Agafarem bolets i castanyes
i els menjarem ben torrades.
Els arbres nus, sense fulles.
Veurem anar-se'n les oronetes.
Celebrem Halloween a l'escola
amb bruixes, carabasses i
demonis.