domingo, 19 de diciembre de 2010

Nadal ja es aquí..

1. Explica el que significa per a tu el Nadal (fet religiós, familiar, de consum...). Justifica la teva resposta.

Nadal per a mi es una festa en la que es fan dinars familiars, sopars.. Jo i la meva familia cada any feim un dinar familiar en la meva familia de part de mu mare que son de Palma i de Santanyi i anam a dinar a ca sa meva tia i ses meves cosines a Palma dia 24 de desembre.       


2. Explica quin seria el viatge de la teva vida.


              
3. Cerca un poema que parli sobre el Nadal i el comentes.

 
NADAL
La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
—Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
—Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!
        


4. Quina és la cançó més representativa del Nadal per a tu? Escriu-la i explica-la.

Fum fum fum 

A vint-i-cinc de desembre,
fum, fum, fum.
Ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
Fill de la Verge Maria,
n'és nat en una establia.
Fum, fum, fum.

Aquí dalt de la muntanya
si n'hi ha dos pastorets
abrigadets, abrigadets;
amb la pell i la samarra,
mengen ous i botifarra.

Qui dirà més gran mentida?
ja respon el majoral
amb gran cabal, amb gran cabal;
jo faré deu mil camades
amb un salt totes plegades.



Aquesta cançó és la mes representativa per a mi per es la que sempre cantàvem en tots els meus cosins petits i cosines el dia de nadal desprès des dinar amb família, també en cantàvem moltes més però aquesta es la primera que cantàvem sempre.


jueves, 16 de diciembre de 2010

Ai, quin fred que fa!



Ai, quin fred que fa!
(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...


Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
... 

La il·lustració és de Paolo Domeniconi.
            

 1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 



 2. Explica la imatge que va unida al poema.

La imatge que apareix al poema es vou una casa en la finestra oberta que guaita per la seva finestra amb el seu moix. Els seus cabells son molts llargs i fan la forma d'arbre i esta nevant.
             
3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.

Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel.les, 1970) és conegut com "el príncep dels poetes catalans". Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Va crear un nou estil de periodisme polític. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, va ingressar a la carrera diplomàtica. Va exercir càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel.les i París. Durant la guerra civil espanyola es va mantenir fidel a la República i no va tornar a residir mai més a Catalunya. El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner va ser capdavanter. La seva obra poètica va evolucionar cap al postsimbolisme, amb llibres com Auques i ventalls, El cor quiet i Nabí. Va destacar també com a traductor d'autors com Charles Dickens, William Shakespeare, Mark Twain, Arnold Bennett, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine, Daniel Defoe i Lewis Carroll, entre d'altres. Amb només vint-i-sis anys, el 1910, va ser proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals.


La natura..


La natura..

Ulls de la mar dolça.
Llàgrimes del vent.
Somriure de la sorra.
Cabells dels estels.
Cossos del tronc.
Braços de les espines.
Cors de les flors.
Mans de les espigues.
Carícies del fred coent.
Mirades de la fortuna.
Besades del temps.
Esperit de la lluna.
Esperança del riu.
Somnis de l’argila.
Sospir de l’estiu.
Calma de la vila.
Nas del volcà.
Llengua de la lava.
Dents de l’huracà.
Gola de la cala.
Pits del sol.
Dits de la pluja.
Veu del tro.
Reüll de les dunes.
Alè del llac.
Pet de la serralada.
Mocs del llamp.
Baba de la muntanya.
Batec dels cims.
Gemec de l’herba.
Frec del boirim.
Mim de l’arena.
Éssers inerts que respiren,
plens de vida.

lunes, 13 de diciembre de 2010

Pau, torna.




Pau, torna

Els carrers resten sols i quiets.
Arreu es disparen crits i trets.
El silenci és la pausa de la por.
A cada banda, bàndols amb retrets.
I tu, Pau, te n’has anat.
Has fugit de la teva terra,
sense res més que una maleta,
que pesa sobre la teva esquena.
És plena de bons i mals records.
És plena de la imatge de l’horror.
És ben buida de solucions.
L’esperança s’ha fos.
I mentre, la guerra ho destrueix tot.
Enrere quedaren els teus pares,
ara ja morts.
Enrere quedà una civilització,
extingida per unes feres salvatges,
que, per tenir el poder, maten.
I és el caos del sense sentit.
El no parar de destruir.
Una victòria cercada.
Una derrota anticipada.
No hi ha cap guerra guanyada.
Massa és la pèrdua en vides humanes.
Torna, Pau, a casa.
Torna i la guerra serà acabada.

Arbre de nadal


Arbre de nadal


Les llums màgiques de colors vénen i se’n van.
I la por a patir l’obscuritat et deixa glaçat.
No pots fer més que somniar.
Desitjar ens fa avançar.
No ens aturem.
Allà hi seré.
Atenta
a
tu.
Ets la meva estrella.