lunes, 31 de enero de 2011

Cenicientas..


Cenicientas

A las muchachas rubias de los cuentos
que huyeron del amor sin hacer ruido
les hablaré del pájaro sin nido
que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos
y el corazón cuché, mudo y partido,
les hablaré de un reino prometido
donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres
en los servicios de las discotecas,
a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres
de príncipes con gafas y con pecas


1. Explica el conte de la Ventafocs i incorpora imatges.

La Ventafocs és una noia a qui se li va morir la mare i el seu pare es va tornar a casar amb una dona que tenia dues filles. Tant la madastra com les germanastres eren males persones i li feien fer totes les feines de la casa. Un bon dia el príncep del regne convocà totes les noies a un ball al palau perquè es volia casar i pensava triar esposa entre les més belles de la contrada. La Ventafocs tenia moltes ganes d'anar-hi, com les seves germanastres, però no li ho posaren fàcil.
La seva fada padrina, però, quan la veu tant desesperada, li ofereix la possibilitat d'anar-hi, però amb una condició: a les dotze de la nit ha de tornar a casa perquè tot l'encanteri desapareixerà i tornarà a vestir amb els parracs que duu a la cuina.
La Ventafocs no s’ho pensa dues vegades i accepta l'oferta. Va anar al ball i va ser la reina de la festa, tothom queda encantat i més que ningú el príncep, que se n'enamora. En el moment més dolç del ball, cap a la mitjanit, Ventafocs s'adona de l'hora i fuig corrents, amb la pressa perd una sabata, però no s'atura a recollir-la. Arriba a casa just al moment que toquen les dotze.
El príncep, desitjòs de retrobar tant bella dama, la fa buscar per tot el reialme fent provar a totes les donzelles la sabata que li ha quedat com a prenda. Arribat el patje a casa de la Ventafocs, les germanes intenten calçar-se la sabata sense aconseguir-ho, i la Ventafocs, tímidament s'avé a provar-se-la. Els enviats del príncep s'adonen que és la noia del ball....

2. Fes un resum del poema de Raul Vacas.


3. Analitza'n la forma, mètrica, núm. versos i rima.

El poema té 4 estrofes. La primera i la segona estrofa tenen 4 versos cada un, la tercera estrofa té 3 versos i la quarta estrofa té 2 versos. Es rima asonant.

4. Explica les diferència existents entre el conte popular i el poema. 

jueves, 27 de enero de 2011



Poema per la pau
(Jaume Fulquet)

La mare donava el pit
al infanto que plorava,
i amb estimació el gronxava
abans de posar-lo al llit.
No podia agafar el son.
Ell encara no entenia,
ni ho entenia ningú,
perquè el món era tan cru
i es mataven dia a dia.
Ell sols era un trist infant
encerclat de cruel guerra,
que en sang tenyia la terra
i a tots els seus habitants.
Els crits de pau ressonaven
en tots els indrets del món
i clamaven les nacions
que sols la Pau desitjaven.
Dantesc era el panorama
milers eren els ferits,
i cens de morts s'apilaven
entre grans i nens petits.
A dintre dels hospitals
la sang corria per terra,
no es podia donar abast
per curar els ferits de guerra.
De gom a gom els ferits
tots els hospitals omplien
i els metges es movien
sempre en constant neguit.
Allí gent amb pell cremada
mutilats de peus i mans,
i amb la cara destrossada
anaven arribant infants.
La mort estava present
per arreu on es miri. 
Es tan gran el sofriment,
que es desitja que ella arribi.
En el carrer el brunzit
de les bombes es sentia,
i la gent esfereïda
corrien atemorits.
El crit de Pau, no a la guerra
que tot el món demanava,
era un clam que apagava
la bomba al esclatar en terra.
Més el món, amb més esforç,
amb un crit fornit cridava
per una pau que es desitjava
engendrada entre tots.
Pau, per mirar l´horitzó,
Pau per donar-nos les mans,
Pau perquè els nostres infants
visquin sense temor.
Pau per l'àrab i el jueu
per l'hindú i el musulmà,
per al budista i el cristià
i per tots els fills de Déu.
Pau, no a la guerra,
és el clam que surt del cor
i que hem duu entre tots
per tot arreu de la terra.
La mare amb amor gran
dona el pit quan el fill plora
i al donar-li al cel implora
que amb Pau visqui els seu infant.

La il·lustració és de João Paulo Alvares Ruas
 
          1. Converteix aquest poema en prosa.

          2. Hi veus canvis, veritat? Pots explicar quins?

          3. Fes un resum del poema.

          4. Per què creus que ha d'existir un dia dedicat a la pau?

          5. Quines paraules no has entès? Escriu-les i cerca-les al diccionari.

La meva millor amiga..Cristinaa! :)



Volia dir-te tot el que et vull sempre et portaré al meu cor. És lògic que en aquests set anys siguis tant per a mi, com mai ningú ho serà gràcies per existir. Compartir tants somriures al teu costat és el millor que m'ha passat. I perdó et demano, per si t'he fallat. Però has estat en els moments dolents i en els bons també. Has fet del meu un ésser diferent ahir, agrair seria donar-te la meva vida i tu em vas donar aquesta vida meva millor amiga. Saps que ets tot i més. Recorda quan discutíem, petites érem. No vaig saber escoltar-però ara t'escolto. I mai he dubtat que tu eres, ets i seràs la meva millor amiga. Baralles ximples, per ser tan tontes en veritat han fet que estiguem més juntes.
Dies a l'estiu amb tu, parlar fins a les tantes en això ens han convertit, en millors amigues. I mai oblidaré el dia en que et vaig conèixer, et vaig veure a la fila del pati jeje, i una mica ja em unia a tu. Has sabut valorar cada moment amb mi, i per això mateix has de saber que sempre et vaig voler donar el millor, et vaig voler fer somriure. El dia que ploraves intentava ser-hi i sempre has estat present en la meva ment. Com oblidar-te amiga com deixar d'estimar. Si tu m'has fet canviar m'has fet madurar, m'has fet estar al meu lloc una versió més.
Sento que tu ets l'únic que vull i molt més.



T'estimo xoxo! :)




miércoles, 26 de enero de 2011




1. Cerca informació sobre l' autoritat a les aules. També has de parlar sobre l'autoritarisme i cercar imatges.

 L'autoritat a les aules: Que el col·lectiu docent constitueix l’actiu més important del sistema educatiu ningú no gosaria qüestionar-ho. Com tampoc que és indispensable poder exercir la docència amb il·lusió per esquivar el fenomen de la «inèrcia captiva», perquè aquest estat d’ànim menyscaba decisivament el resultat de l'aprenentatge de l’alumne. En aquesta professió, permanentment sotmesa a rigorosos judicis i valoracions externes, s’exigeix, al costat d’altres capacitats, una actitud personal positiva que es manifesti en un entusiasme inequívoc. És això, ara i aquí, possible? Gaudeix el professorat, entre altres elements, d’una autoritat, entesa en el sentit ampli, per fer-ho realitat? En el concepte tradicional del professor, mai no s’havia qüestionat que la seva autoritat se sustentava en la seva capacitat de transmissió dels coneixements concrets de la seva matèria. I només per això, i pel rang jeràrquic que se li reconeixia, era valorat i respectat. És obvi que en els darrers anys la relació alumne-professor –i, en general, joves-adults– es basa en un nou model molt més complex a partir del qual es vol propiciar la participació de l'alumnat, dels pares, etc., amb la qual cosa la vella jerarquia queda atenuada. Amb el model participatiu, la bondat del qual no caldria discutir, el professor, a qui se li suposa autoritat en la seva matèria, ha de demostrar i exercir, a més, competències com ara la mediació,el control disciplinari, l’estimulació del pensament crític, la resolució de conflictes, el compromís amb l’organització escolar i curricular, la tutoria personal, la coparticipació interdisciplinària, etc.




L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per la obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives. El terme també s'utilitza per descriure una personalitat o un tipus de gestió d'una organització en què un individu vol dominar la resta dels seus companys i que no vol aconseguir cap consens en la presa de decisions.
En un estat autoritari, els ciutadans són subjectes a l'autoritat de l'Estat en molts aspectes de llurs vides, incloent-hi les àrees que altres filosofies polítiques considerarien com a eleccions personals. Hi ha diversos graus d'autoritarisme; fins i tot alguns estats democràtics i liberals apliquen mesures autoritàries sobretot pel que fa a la seguretat nacional. Els règims autoritaris concedeixen amplis poders als cossos policials, fins i tot amb la creació d'una policia d'Estat. Als règims autoritaris pot existir l'estat de dret.

lunes, 24 de enero de 2011



M’ha abandonat,
sense avisar.
Ha marxat
I no sé a on.
La cerco perdut.
M’ha deixat fumut.
Quin serà el meu camí?
I qui il·luminarà el meu destí.
Ara sóc mut de paraules.
Ara sóc cec d’imatges.
Ara sóc coix de cames.
Ara tinc l’ànima amputada.
Perquè sense ella no sento.
Perquè sense ella no desperto.
I moro buit dins el pou de l’oblit.
Aquella espurna que em donares.
Aquella il·lusió a cada albada.
Aquell viatge d’onades.
Aquell desig d’oracles.
Aquell sentit infinit.
Ara desapareguts
… amb el teu fum.
Deessa de les lletres,
Musa de poemes,
has fugit de mi.


1. Creus en la inspiració? Cerca informació sobre la mateixa.

Si, Inspiració: Fem una inspiració quan respirem i deixem que l'aire entri cap als pulmons.
Una persona té inspiració si se li acudeixen bones idees per a fer coses. La inspiració és molt important per als artistes.

2. Pensa un tema sobre el qual t'agradaria que escrivís na Carolina Ibac.  


jueves, 20 de enero de 2011

La Violencia!



La violència de gènere, especialment la que es produeix dins de l'àmbit de la llar, és una realitat que és present en tots els països, en totes les cultures, en tots els nivells socials i s'ha donat durant totes les èpoques històriques, tot i que, generalment, ha quedat silenciada en l'àmbit de la privacitat.

La violència contra les dones té el seu origen en un sistema de relacions de gènere que manté la preeminència dels homes sobre les dones. La dona, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada".

Violència de gènere és definida per les Nacions Unides com aquells actes vers les dones i nenes que "puguin tenir com a resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a laviolència domèstica qualsevol acte d'agressió que té com a resultat danys o patiments físics, sexuals o psicològics, incloent-hi les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada".

Segons les Nacions Unides, s'entén per d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant en la vida pública com en la privada, i quan aquests actes són realitzats per membres de la família o persona de relació d'afectivitat anàloga.



LA BARRUFETA.



No Marxis.
Abans de marxar, ja et trobo a faltar.
Et miro i el cor se’m desfà.
No puc deixar de pensar, no.
Em domina la por, el dolor.
El dia s’apropa i no ho puc evitar.
Vull ser forta però m’esgarrifo.
No deixo de dir-te que t’estimo.
Vida meva, no sóc res sense tenir-te.
Les llàgrimes se m’escapen
però amb un somriure baden.
Com puc salvar-te de la fera?
Què puc fer per protegir-te?
Conec molt bé la bèstia.
I temo pel perill, fill.
T’esperaré com l’Hèstia,
a casa teva, meva, nostra.
Les dues, víctimes som del monstre.
On és la llei que et protegeix a tu de les ferides?
Només néixer ja tenies unes experiències vestides.
La sentència civil ens obliga a patir sense pietat.
La sentència penal ens dóna 1000 metres de llibertat.
Víctimes en tota regla, per tots els cantons.
Haig de mirar enrere, no em surti amb una destral.
No sabem quan durarà aquest malson.
És una tortura psicològica que no s’acaba mai.
Els maltractaments físics quedaren al passat.
Ara segueixen els psíquics sense poder-los solucionar.
“Només -diuen els què saben- s’ha de saber acceptar”.
Així és el nostre destí, tot de pedres per esmicolar.
Esmicolaré, doncs, la vida fins poder-me-la menjar.
I quan me l’hagi ben empassada, cridaré al vent:
Barrufeta sempre et tinc present!
Sense tu no sóc res.
Te m’han pres.
Per un moment.
T’esperaré impacient.
El trencaclosques el guarirà el temps.
Ben pacient, sent.
                        
Carolina Reugradev

Teatro.

7. No olvides que estamos ante un texto teatral, es decir, que la intención principal del autor es que se represente sobre un escenario. En la parte reproducida no hay acotaciones que nos indiquen cómo debe representarse la escena, así que vamos a imaginarla nosotros. Por grupos, elaborad un proyecto de escenificación del fragmento. Para realizarlo, podéis buscar a través de internet imágenes de montajes antiguos de la obra. Atended, principalmente, a los sigientes aspectos:

· Vestuario. Describid la vestimenta de don Juan y proponed un disfraz adecuado para simular la estatua del Comendador.



· Decoración del escenario. Tened en cuenta que la escena transcurre en el comedor de la casa de don Juan, que la mesa está preparada para cenar y sobre ella yacen dormidos Centellas y Avellaneda, amigos del protagonista.



· Iluminación. Pensad en los efectos de luz necesarios para ambientar una escena de carácter mágico y sobrenatural.



· Actuación. Proponed los gestos, los movimientos y los tonos de voz con que los actores deben representar su diálogo.

miércoles, 19 de enero de 2011

2. Cerca un conte popular, el penges al teu blog i l'expliques. També l'has d'acompanyar d'un parell d'imatges.

La caputxeta vermella!

Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella.

Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop.
Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l' àvia, però no li feia por per què allà sempre trobava molts amics : els ocells, esquirols, ...
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.
- On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
- A casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta.
- No és lluny ... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se.
Caputxeta va posar el seu cistell a l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos.
Mentrestant, el llop se 'n va anar a casa de l' àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta.
El llop va devorar a l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
- Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens!
- Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d' imitar la veu de l' àvia
- Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens!
- Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop.
- Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
- Són per a ... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l' àvia
Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava.
El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives!
Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar.
La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

La igualtat.

1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.




La igualtat de gènere.

"La diferència sexual – l'existència de dos sexes en un mateix món- no és el mateix que la desigualtat entre sexes. El primer concepte indica diversitat i riquesa. El segon, injustícia i dominació d'un sexe sobre l'altre".
El sexe és un atribut innat i ve determinat per la naturalesa que estableix diferències físiques, biològiques i anatòmiques entre dones i homes. El sexe classifica les persones pel seu potencial en la reproducció sexual.
El gènere és la forma en què les societats del món determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen a dones i homes. El sexe d'una persona és determinat per la naturalesa. El seu gènere l'elabora la societat.

La igualtat de gènere és la capacitat legal, social i política de les dones i homes per mobilitzar i gestionar tot tipus de recursos en condicions igualitàries."

No es tracta de considerar la igualtat de gènere com a sinònim d'"idèntic", o "igualtat a" els homes, ja que això significaria col·locar als homes com a mesura del que és desitjable, sinó com a "equitatiu". Es tracta d'assolir la igualtat mantenint el reconeixement de la diferència.

Es freqüent la confusió de la reivindicació d'igualtat amb una identificació amb el sexe masculí. Creuen que igualtat significa identitat, mimetisme, ser "iguals" en sentit identitari, i no té res a veure. Igualtat d'oportunitats significa equivalència, equiparació, que les dones volen accedir a tots els llocs de la societat en "igualtat de condicions" i no "per ser iguals", la qual cosa és molt diferent. Les dones han de ser éssers humans de ple dret i, per tant, tenir accés a càrrecs de direcció, a la ciència, la cultura, etc. I, per això, necessiten que les oportunitats que se’ls ofereixen siguin les mateixes que a hores d'ara els homes gaudeixen, ja que estan considerats ciutadans de ple dret. Però, no per ser iguals que ells en el sentit de canviar la identitat femenina per la masculina sinó per ser iguals en el drets, en les possibilitats i en la presència a tots els llocs de la societat.

martes, 18 de enero de 2011

1. Tria 10 d'aquests refranys de Sant Antoni i els expliques amb les teves paraules. Seria interessant que penjassis imatges que hi facin referència.




A sant Antoni, la neu ja té cames
Acabar com el porquet de sant Antoni
De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any
Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer
Des de Sant Antoni, una hora més de sol
Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni
Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç
Més barbut que sant Antoni
Més brut que el porc de sant Antoni
Passat Sant Antoni, sastres al sol

lunes, 17 de enero de 2011

El racisme.

2. Cerca informació sobre la història del racisme. Creus que encara n'hi ha en l'actualitat? Argumenta la teva resposta.

Jo trob que si n'hi ha molt de racisme perquè hi ha gent que no accepta la gent de fora. Crec que no n'hi hauria de haver de racisme perquè totes les persones som iguals aunque algunes persones els hi agradi més que unes altres però totes les persones som iguales.



El racisme és l'actitud o manifestació que reconeix o afirma que la gent de diferents races difereix en valor, que aquestes diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que resulten en l'avantatge econòmica, política i social d'un grup en relació als altres. Històricament, el racisme ha servit per a justificar l'imperialisme, l'esclavitud i el genocidi de pobles sencers. El racisme sol estar relacionat amb l'etnocentrisme i el 'chauvinisme' cultural. La creença que el caràcter i les habilitats dels individus estan correlacionades amb la seva raça no és necessàriament racisme, atès que aquesta diferència pot afirmar-se sense implicar una falta d'equitat de valor. Però l'aplicació d'aquesta creença al bregar amb membres d'aquesta raça, especialment sense prendre en compte les variacions dintre de les "races", és conegut com prejudici racial. El racisme és generalment un terme aplicat a les accions d'un grup dominant en una societat sobre els altres. Els grups més febles tenen menys probabilitats de manifestar racisme públicament en contra d'un grup més poderós per raons pràctiques. Atorgar o retenir drets o privilegis basant-se en la raça o refusar associar-se amb persones per la seva raça es coneix com discriminació racial.
1. Llegeix aquest poema de na Carolina Ibac escrit l'any passat i comenta'l al teu blog.
                    
Comentari: resum del poema, número de versos, tipus de rima, comentari cada quatre versos.



Tu podries ser jo.


Sóc nouvingut.
La meva pàtria, estrangera.
La meva pell, ben negra.
La meva religió, l’ Islam.
Sóc aquí per la fam.
La cultura meva és diferent.
Els meus costums i tradicions, també.
Em costa força trobar el meu racó.
Sembla que hagi de demanar perdó.
Els ulls em miren de vegades amb menyspreu.
Jo vull sobreviure, però no a qualsevol preu.
Vull una vida digna, amb feina i un llit on dormir.
Conec les mancances de tot, fins ara només he patit.
Diuen que abans tots érem la mateixa raça.
Tots veníem de l’Àfrica, ben torrats pel sol.
La manca de llum emblanquí la pell
dels qui nedaren cap al nord.
No vull la mort, només la sort.
No vull la desigualtat, accepto les diferències.
No vull l’odi, només vull l’amor.
No vull els judicis ni tampoc les sentències.
Per desgràcia no tots són com jo,
ni d’aquest ni del meu món.
Sóc negre de mena.
Tu ets blanc per naturalesa.
Ell xinès i l’altre… qui sap el què és!
Fujo de les etiquetes.
Tant se val l’envàs.
Tant se val el cabàs.
Si el que portem endins
són els valors purs i sentits.
Som éssers humans.
Tots tenim cervell.
No importa la pell.
Cal donar-nos les mans.
No hi ha ningú igual al món.
No formem grups separats.
Tots arribem ben despullats.
I un cop morts, anem al mateix forat.
Tots fills de la natura,
de vegades dura, ben pura,
no caiguem en la ignorància,
no ens deixem endur per la por rància,
que només ens cega davant l’evidència,
de totes les mancances,
que arrosseguem amb nosaltres.



** Té 37 versos,

Sant Antoni!

1. SANT ANTONI. 17 de gener.

    
A. Fes un resum de la informació a dalt detallada.

Les festes de Sant Antoni Abat són un conjunt de celebracions festives que tenen lloc al voltant del dia 17 de gener, onomàstica d'aquest sant barbut, anomenat Sant Antoni del porquet o dels rucs, perquè ha estat durant segles el tradicional protector de tots els animals útils per a les feines del camp. La invocació a Sant Antoni està encaminada a obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la purificació, i és hereva de bona part d'antigues advocacions precristianes amb idèntics propòsits. La devoció popular al sant es remunta al segle XII i ha generat, durant tots aquests anys un bon nombre de manifestacions festives. Com a patró del gremi dels traginers o dels Tonis, el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs, també anomenades Passades o Beneïdes. A les Illes Balears i al País Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.
         
B. Penja imatges de la festa.

         



C. Cerca sis gloses i les penges al teu blog.

Sant Antoni.

Sant Antoni repicava
Repicava a poc a poc
Com més s’encenia es foc
Més llonganisses torrava.


Sant Antoni de gener
Mai és estat calorós
Un gendre heu de mester
Tan agosarat com vós.
Sant Antoni de Viana
Dia desset de gener
Qui beu primer o darrer
Sempre beu de bona gana.



Amb el toc de la campana
Encenen els foguerons
Els poblers canten cançons
A Sant Antoni de Viana.



Sant Antoni n’es vengut
Amb un ase amb quatre cames
Amb un cove d’ensaïmades
I una botella de suc.



Sant Antoni de Viana
Vos que veniu amb es fred
Enviau-me un jovenet
Que vengui de bona

jueves, 13 de enero de 2011

L’exconseller Rafael de Lacy mor en un accident de trànsit.

1. Entra al www.Dbalears.cat, el Diari de Balears, i cerca una notícia que et cridi l'atenció, la copies, la resumeixes i expliques si respon a les preguntes habituals pròpies d'un text periodístic: Què, qui, on, quan, per què...

L’exconseller Rafael de Lacy mor en un accident de trànsit

El vehicle que conduïa xocà contra una caseta al peu de la carretera del cap Blanc. Els bombers hagueren d’arrencar la porta del cotxe on estava atrapat

11/01/2011     9 opinions
El vehicle ha quedat molt danyat per la col·lisió. Foto: A.S.

El misser i exconseller insular de Territori Rafael de Lacy Fortuny morí ahir dematí, a 56 anys, en un accident de trànsit a la carretera del cap Blanc (Ma-6014), al terme municipal de Llucmajor. El cotxe que menava, un Audi A3, va xocar contra una caseta que és al peu de la carretera a l'altura del quilòmetre 16,4, passades les urbanitzacions. A causa del fort impacte, diversos fragments i blocs de marès de la caseta varen caure damunt el vehicle. La Guàrdia Civil de Trànsit s'encarregà de fer-ne l'informe per aclarir per què De Lacy havia perdut el control del turisme i l'hora exacta de l'accident.

miércoles, 12 de enero de 2011

Sinònims..

1. Cerca tres sinònims de les paraules següents: simpàtic, atrevit, atent, extrovertit, tímid.

Simpàtic: Simpatia, encantador, graciós.
Atrevit: Atrevida, audaç, valent.
Atent: Atenta, interessat, vigilant.
Extrovertit: Sociable, comunicatiu, tractable.
Tímid: Vergonyós, cohibit, tallat.

2. Cerca tres antònims de cada una de les paraules anteriors.

Simpàtic: Aversió, antipàtic, desagradable.
Atrevit: Tímid, considerat, covard.
Atent: Distret, desatent, covard.
Extrovertit: Introvertit.
Tímid: Resolt,agosarat, atrevit.
                     
3. Escriu una narració on hi apareguin les paraules anteriors.

Na Maria és una persona molt simpàtica. Ella sempre es molt atrevida i molt extrovertida. La seva amiga és bastant timida però esta molt atenta amb les coses que li diuen.

lunes, 10 de enero de 2011

Dialectes de la llengua catalana.

3. Cerca informació sobre els diferents dialectes de la llengua catalana:


3.1. Escriu els diferents dialectes que la formen.


Els parlars occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals e tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals).
El bloc occidental integra el
català nord-occidental i el català meridional.



Els parlars orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i e oberta en e neutra (a excepció, però, de l'alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (a excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada).
Pertanyen al bloc oriental el
català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès.

     
3.2. Afegeix un mapa dels PPCC.

              
3.3. Explica el que és la llengua estàndard.


Una llengua estàndard (també estàndard lingüístic) és una elaboraciò artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar política i socialment el territori on és oficial. Un altre terme sinònim de llengua estàndard és varietat estàndard.
             
3.4. Quin dialecte parles tu? 

Segon trimestre.

2. Què esperes d'aquest segon trimestre? Fes una entrada explicant-ho.

Esper que aquest trimentre estudii un poc mes per poder aprovar tot el que he duit suspes aquest trimestre per poder-ho aprovar tot al segon trimestre i o dur-ne cap pel tercer trimestre. Tampoc no en vull dur ni una per setembre perquè pas de haver de estodiar en s'estiu i haver de fer deures i exámens per setembre.

Envejo els ocells.

1. Comenta el següent poema i explica el que ens intenta dir el seu poeta. Fes-ne també l'anàlisi formal.





Envejo els ocells

Envejo els ocells
perquè tenen ales
-però no tenen mans.


Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.


He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.


Vull mans
i no vull ales!

La il·lustració és de Sigrid Martínez.