lunes, 30 de mayo de 2011

Anti-crisis


Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.

Anti-crisis

Que de la noche al aire sus suspiros
y que salga el sol de cada día.
Que no está la cosa para más sorpresas
de esas que hunden al mundo en la miseria.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,
apoyar el hombro sin requiebro
para salir de este embiste
donde estamos consumidos.

Que hay que abrir las ventanas
para alzar la voz y llegar bien lejos;
razones son suficientes
para matar a esta crisis
que el hombre mismo se ha inventado.
Dar la cara
(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca
y la luz vuelva a raudales.
Cuando suba el telón
con obra renovada
y reaparezca la ilusión
que quedó perdida,
entonces,
caminaré cogido de la mano
de un arco iris de mil colores.

No quedará penumbra
por los rincones de la casa,
ni lágrimas que ahora inundan
el corazón triste
de pena en el alma.

Salir corriendo
no ayuda,
mejor si acaso, dar la cara.



1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen? En quina persona estan escrits? Tracten un tema d'actualitat?

2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.

3. Són positius o negatius? Per què?
1. Escriu la teva opinió sobre els fets ocorreguts divendres entre els "indignats" i els mossos. Pots cercar informació per internet.

Els “indignats” de Palma es concentraran a les 18.00 hores d’aquesta tarda a la Plaça Espanya per mostrar la seva “ràbia” pel desallotjament policial de les centenars de persones acampades a la plaça Catalunya de Barcelona, que s’ha saldat amb 66 ferits lleus, encara que uns 3.000 “indignats” ja han tornat cap a les 13.00 hores al centre de la Plaza Cataluña.
Així, un dels portaveus de l’acampada de Palma ha convidat a la concentració d’aquesta tarda a tots els “indignats” dels pobles de Mallorca per mostrar el seu rebuig al desallotjament de gent que “s’havia mostrat pacífica des del primer moment”.
A la pàgina web de l’acampada, www.acampadapalma.es, es condemna la “actuació de l’Estat i les forces de Seguretat del mateix en relació a l’Acampada Barcelona”, i al mateix temps que s’exigeixen “responsabilitats polítiques” i es considera “intolerable que es requisin els sistemes informàtics, així com el desmantellament per la força d’un moviment que té com a principi la no-violència”.
Amb independència de la concentració, es manté l’assemblea a les 20.00 hores en què s’insistirà que en cas que es portés a terme en altres ciutats un desallotjament similar al qual s’ha produït a Barcelona, hi ha d’haver una actitud de “resistència pacífica”.
Per un altre costat, l’esmentat portaveu ha revelat a Europa Press que aquest cap de setmana es pretén aprovar un manifest que reculli un consens “de mínims’, tal com es va acordar en una de les assemblees, de manera que estarà compost per quatre punts, igual que ha passat en l’acampada de Sol, a Madrid, si bé encara està per determinar quins aspectes bàsics recollirà el text, que” puguin englobar totes les demandes que s’estan treballant en la comunitat “.
Així mateix, ha indicat que en l’assemblea d’aquest dijous es va acordar canviar la dinàmica d’aquest òrgan, de manera que, a partir de la setmana que ve, dilluns es portarà a terme reunions de grups petits, amb la finalitat de presentar propostes, mentre que dimarts es celebrarà l’assemblea general i dimecres hi haurà descans.
L’endemà, dijous, hi haurà una altra vegada reunions de petits grups, de cara a presentar propostes, mentre que divendres es celebrarà una altra assemblea general i dissabte una assemblea oberta a tots els “indignats” de pobles de Mallorca que vagin a la Plaça Espanya, rebatejada pels acampats com Plaza Islàndia. Per una altra part, el diumenge hi haurà descans, i per això no celebrar -se cap assemblea.
L’esmentat portaveu ha anunciat que durant les assemblees que es celebraran aquest dissabte i diumenge, a més de tractar d’aprovar un manifest, també s’obrirà el debat, amb la finalitat de buscar adhesions externes en diferents col·lectius i associacions que comparteixin els objectius de l’acampada.

jueves, 26 de mayo de 2011

Democràcia Real!

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar u...n futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creien...ts, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:



* Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.


* Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.


* El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.


* La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE


* L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.


* La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.


* Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.


* Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.


* Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres.

És el teu dret.

         1. Fes un resum del contingut del text.

         2. Fes una valoració general del que es diu i escriu la teva opinió personal.

Demagògia barata?

[demagògia.jpg]


Un antic debat ha tornat a sortir a la palestra, el de si la cadena perpètua hauria de ser  inclosa, com a condemna, entre els assassins, els violadors i els pederastes. Avui en dia, el temps màxim de presó que pot caure als condemnats, al nostre país, és de trenta anys. Com s'ha restablert aquest debat? A partir de les declaracions que ha fet aquesta setmana passada "Rafita", un dels assassins que, fa set anys, va violar, atropellar i cremar Sandra Palo. En aquell moment era menor d'edat, i la condemna va ser de tres anys tancat a un corrector de menors, i els tres anys següents en llibertat vigilada. El fet és que fa un parell de setmanes el varen trobar robant, estant sota llibertat vigilada i clar, aquest fet obre el debat de la desconfiança en la reinserció social d'aquests condemnats i la necessitat d'aplicar la cadena perpètua a segons quins.


El problema de tot això és que alguns partits polítics aprofiten aquests fets per fer campanya a favor seu, fent demagògia barata. Els mitjans de comunicació, amb el seu poder mediàtic, han entrevistat l'assassí, i també la mare de Sandra Palo demanant justícia i la cadena perpètua per als culpables. La reacció d'aquesta mare és normalíssima i humana, però és irracional i el seu dolor no es pot emprar per a demanar canvis des dels partits polítics. El PP és el partit polític per excel·lència que aprofita qualsevol desgràcia social en benefici propi, per aconseguir vots. I clar, aquesta situació li ha servit per demanar la cadena perpètua per aquests condemants, desconfiant amb la possible reinserció social i aprofintant-se del sentiment de ràbia i d'empatia de la societat amb la mare de la nina assassinada.


Això mateix fan amb altres aspectes com els lingüístics i els del món de l'educació. Volen tornar enrera amb el seu esperit conservador i no deixar progressar una societat que, tanmateix, progressa per si sola, ja que és un fet natural, però es deixa manipular per aquests tipus de partits.


El discurs seria, sense política pel mig, si trobau que la cadena perpètua és necessària en alguns dels condemnats a presó. Jo, per ara, no ho tenc molt clar.




1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.


2. Quin és el seu tema principal?

El tema principal és la politica

3. Què en penses de la cadena perpètua? I de la condemna a mort?

- Que si un fa qualque cosa malament la cadena perpetua és el millor.

- Si qualcu a matat la condemna de mort es lo apropiat.

miércoles, 25 de mayo de 2011

1. Cerca informació sobre la ideologia de la gent que és d'esquerres i de la gent que és de dretes. Fes un estudi comparatiu.

ESQUERRES

L'esquerra es refereix, sense precisió particular, al conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic. Aquesta accepció es deu al fet que, en l'Assemblea Constituent que es va formar a França després de la Revolució Francesa, els constituents més radicals, els jacobins, que propugnaven la transformació de la monarquia constitucional en una república, ocupaven el cantó esquerre de l'hemicicle legislatiu.
Dins de l'esquerra, existeix un ampli espectre polític que va des de l'esquerra moderada a l'extrema esquerra. El comunisme i l'anarquisme estan considerats com formes radicals d'esquerra política, encara que tècnicament els segons no s'inclourien en l'espectre polític ja que no es regeix per un sistema polític representatiu per a dur a terme els seus projectes. L'esquerra també està associada amb els sindicats i les manifestacions, encara que aquests no siguin exclusius de l'esquerra. També es consideren d'esquerra moviments socials com el de l'alterglobalització, ecologisme, el feminisme, els okupes, el pacifisme o els punks.
Els conceptes d'esquerra i dreta, de totes maneres, són relatius al país i a la situació política del propi país i del món.

DRETES

La dreta política és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centre-dreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible. Solen reivindicar majors llibertats, drets i beneficis econòmics per als propietaris d'empreses i terratinents, ja que des d'un punt de vista de dretes son els que creen la riquesa per a la resta dels ciutadans. Les persones de dretes solen estar convençudes de que el sector públic ha de gestionar-se amb l'objectiu del màxim benefici econòmic, i no social, i de que això només ho saben fer bé els empresaris.

miércoles, 18 de mayo de 2011

1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls.

"A un amor no correspost "


Encara que mai el meu afecte
tingui el premi dels teus petons,
encara que mai les meves paraules
tu les sentis en el meu pit,
jo igual he d'estimar
sense paraules i en silenci,
perquè et porto a l'ànima
com si fossis un somni,
com si tot el que és teu
s'adormís al meu pit.
Beneïdes les hores
que em porten els teus records,
quan tot sol, en el meu quart,
sense mirar-te, jo et veig
en aquest viatger inconsolable,
que es diu pensament,
que et segueix a tot arreu
per cobrir de petons,
perquè tu m'has ensenyat
a estimar-te des de lluny,
amb l'ànima i amb el cos.



Estoy triste...

Estoy triste, me aflijo,
yo, el señor Nezahualcóyotl.
Con flores y con cantos
recuerdo a los príncipes,
a los que se fueron,
a Tezozomoctzin, a Quaquauhtzin.

En verdad viven
allá en donde de algún modo se existe.
¡Ojalá pudiera yo seguir a los príncipes,
llevarles nuestras flores!
¡Si pudiera yo hacer míos
los hermosos cantos de Tezozomoctzin!
Jamás perecerá tu nombre,
¡oh mi señor, tú, Tezozomoctzin!

Así, echando de menos tus cantos,
me he venido a afligir,
sólo he venido a quedar triste,
yo a mí mismo me desgarro.

He venido a estar triste, me aflijo.
Ya no estás aquí, ya no,
en la región donde de algún modo se existe,
nos dejaste sin provisión en la tierra,
por ésto, a mí mismo me desgarro.




Et reclamo, a crits deseperats


Els temps nous que vindran
els portarà el vent
jo no se com seran
visc només el present

Somnis, no paraules
m'abraçen cada nit
quan se'm tanquen els ulls
estirat al meu llit

La vida me'ls trenca
de vegades, sovint
perseguit per malsons
quan no estic dormint

Ningú al meu costat
per voler compendre'm,
escoltar-me pacient
o potser entendre'm





SI EL MÓN FOS…


Si el món fos escrit amb llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldria escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet…

La alegría de un nuevo futuro


Desde el fondo de mi alma
saldré para cambiar.
Como el ave con sus alas
comienza ya a volar,
saliendo de su nido
para algun camino tomar,
liberándome del miedo
de volver a fracasar.
Y si las lágrimas volvieran a brotar,
Pensaré que solo limpian
las tristezas de mi alma,
que ya no quiero recordar
y miro hacia el futuro
y no me dejo desgarrar
por la tristeza de un pasado
que en muchas ocasiones me quiso eliminar.
Es hoy que yo te digo,
"no hay reproches ni castigos,
solo un nuevo caminar".

lunes, 16 de mayo de 2011

Vestit de llevant..

Un poema de Joan Josep Roca Labèrnia que va publicar al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un gust llegir les seves reflexions, vos en faig partíceps.


Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.


La il·lustració és d'Horacio Gatto.

1. Fes un resum del contingut del poema.

Arriba un cop de vent, quan en fa molt no és sap controlar, que pot arribar a fer molts de desastres, que mai podem saber quin tipus de vent pot fer i fins on pot arribar.

2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...

No n'he trobat cap..

3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?

Del vent.

4. De qui parla? Què en diu?

- Del pare Eól. Que sempre quant arriba crida i xiula.
 1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. A quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

La Poesia visual és una expressió artística bàsicament iconogràfica i experimental que constitueix en si mateixa un gènere propi.


2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

5 poemes visuals.












5 poemes objecte.










3. Inventa un poema visual i un poema objecte. Si vols, pots anar a mirar els que hi ha penjats a la paret de l'escala de l'institut, de pujada a la nostra aula.

lunes, 9 de mayo de 2011

1. Explica què significa per a tu el projecte "Sota el mateix estel" i què t'ha aportat durant el curs. Mínim cinc línies.

El projecte Sota el mateix estel  m'ha agradat molt perquè he après a fer moltes coses i és bastant divertit.. Tots els poemes que ens ha escrit na Carolina fins ara m'han agradat molt, però els poemes que més m'han agradat han estat aquests darrers perquè ens ha escrit un poema per cada un de nosaltres i era venir a classe i mirar quins poemes havia penjat i saber de qui era cada un d'ells.. M'ha aportat moltes coses fer això perquè jo me pensava que la poesia era més aborrida i no era gaire cosa, però veig que esta molt bé la poesia..


 2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.





 3. Fes un escrit en forma d'agraiment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs.

Hola Carolina, volia donar-te les grácies per tot el que has fet per tots nosaltres. Grácies per tots els poemes que has fet fins ara i la feinada que has fet. Estic molt contenta de tot el que fas per nosaltres. M'han agradat molts tots els poemes i idees que ens has donat. Moltes grácies per tot.. Una abraçada! :) 

Cercant el meu estel..



Jo sóc el miracle.

La vida no és com la pinten.
Les injustícies són arreu.
Hi ha víctimes tots els dies,
gent innocent que pateix.
I sovint em pregunto:
Per què?
I sovint em demano:
On és la sort?
I em responc a mi mateixa:
La sort sóc jo.
Jo sóc el miracle.
Jo sóc com cap altre en el món.
I retrobada a mi mateixa,
sóc més forta que mai.
Conec la vida sense pell,
en carn viva i cruel.
Porto una motxilla a les esquenes,
que de vegades molt em pesa.
Però tinc la fortuna
de ser forta com una deessa.
I amb tot, jo no seré com ells.
Jo repartiré amor i tendresa
L’única via per a la felicitat eterna.



Hola Carolina, aquest poema va dirigit per na Cristina! El poema m'ha agradat molt.. :) El meu títol és "Jo sóc el miracle." Esper que te agradi :) Una besada!

El meu món interior em fa feliç..


Tinc un món interior..


Tinc un món interior,
que no vull compartir amb tothom.
Sóc plena de secrets,
que enriqueixen el meu ser.
Diuen que sóc tímida.
Potser sí, potser no.
Només parlo quan em trina,
sense haver de forçar el meu cor.
La meva fortalesa és com un castell.
Poso barreres a tots els perills.
Perquè més val prevenir
i resguardar-se de patir.
Quan m’obro de veritat,
no tinc límits ni marges.
La confiança és un regal.
La complicitat és un cant.
Però si em busquen les pessigolles
amb els meus rampells s’hi topen,
perquè no sóc cap nena tova,
que aguanti les males històries.
Tinc un món interior
que em fa feliç.
I trio molt bé
amb qui compartir.


Hola Carolina, aquest poema va dirigit a jo, mi he sentida bastant identificada. Perquè som talment com dius.. El títol que he triat jo és: "Tinc un món interior". Esper que t'agradi. Gracies per el poema, m'ha agradat molt.. Una besada! :)

jueves, 5 de mayo de 2011

Sempre al nostre costat, sempre recolzant-nos... sempre podem comptar amb la mare


(il·lustració de Daryl Zang)


Hi ha 365 dies a l'any per gaudir de les carícies de la mare, de les abraçades, dels seus somriures, de les paraules de tendresa, de les mirades d'amor, de... tantes i tantes coses. I els mateixos dies per correspondre a totes aquestes manifestacions d'amor maternal. Però ael passat diumenge,  segons "el calendari comercial" és el Dia de les Mares. Doncs volem que i la resta de 364 dies a l'any, agrair-los tota la dedicació que les mares tenen amb els seus fills, tot el seu sacrifici abnegat i voluntari, tota la gran capacitat d'estimar sense esperar res a canvi. A totes les mares del món, UNA BESADA BEN FORTA, molt poc per allò que elles es mereixen. Cal dir-ho, manifestar-ho, perquè les mares saben quant les volem, però a totes ens agrada també que ens ho diguen els fills i filles.



Le regalo a mi mama
(Juan Guinea Díaz)

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.


Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.


Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.


Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.


Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.


Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.

El millor regal del món per a les mares: una forta abraçada i dolces besadetes 
(il·lustració de  Cécile Bercé-Busson)

Un bes per a la mare

Vols, vols.
Què vols quan vols?
Vols besos meus?
Vols un grapat d'abraçades?
Vols un vestit d'afecte?
Vols amors a cabassades?
Vols més abraçades?
Vols molts mims?
Vols, vols.
Què vols quan vols?
Demana... que, hui, t'ho regalo, 
i que un dia
el teu voler s'ajunte amb el meu.

Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món. 






1. Què li has regalat a la teva mare?
 
No li vaig regalar res. Li vaig donar els molts d'anys i una besada.
             
2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.



Potser et sembli estrany que t'estigui escrivint aquesta carta, i sobretot que hi hagi tantes persones que l'estiguin llegint, però em va semblar un bonic regal fer pública les següents paraules escrites, que no són més que per desitjar un molt feliç dia de la mare .
 
Mama vull donar-te les gràcies per tot el que has fet per mi i per les meves dues germanes. Vull que sàpigues que t'estim més que res en aquest món, que sense tu no sé que faria perquè tu ho ets tot per mi! Gràcies per recolzar-me en tot i ajudar quan més ho necessito. Ho sento si he comès errors. Ho sento moltíssim que ara esteu passant per un mal moment tu i tota la família pel que ha passat però et juro que no tornarà a passar tot això perquè no seré la tonta d'abans, això m'ha fet canviar moltes coses de la meva vida, coses que no tornaré fer perquè no em dóna la gana veure't a tu i a la meva família malament. No puc veure-ho! Jo vull el millor per a tots nosaltres. No vull veure-us més patir per mi. Gràcies per estar al meu costat cada dia .. Vull tenir-te sempre al meu costat no em vull separar-me mai de tu .. Bé mare, vaig acabant la carta. Dir-te que passis un molt bon Dia de la Mare, vull dir-te que t'estim amb tot el meu cor i que si jo sóc així és perquè tinc una mare que em fa molt i molt feliç.


Un besitoo! 

T'estim molt mama sempre et duré el meu cor!


On són els contes de fades?


La maduresa..

La meva bandera és plena de coratge.
La meva lluita endolceix el dia a dia.
La força de la meva ànima
m’omple els buits de la vida.
No és fàcil el què ens ha tocat viure.
Els contes de fades quedaren enrere.
Només m’empeny poder ajudar a la resta,
tot i que de vegades sigui una incompresa.
Però tant m’és no ser el què es pensen.
Ni tampoc ser el què esperen.
Perquè el meu esperit és vell i bell.
I això m’ho ha donat la naturalesa.
Maduresa sobtada i forçada,
que llueixo amb dignitat i orgull,
que aquells que no comprenen
només són víctimes del fum,
aquell fum que enterboleix els cors
i no deixa veure.
Sé on vaig.
Sé qui sóc.
Ho tinc tot clar.
Només vull estimar
i fer feliços aquells que m’estimen.




Hola Carolina! Aquest poema trob que va dirigit a na Mónica, m'ha agradat molt el poema :) El títol que li he posat és "La maduresa" Esper que te agradi! Una besada :D

Sucre i caramel..

La tendresa..


Sóc de sucre i caramel.
M’agrada la tendresa i l’estima.
Sento un amor molt potent,
per a tots els que em donen vida.
Sóc també una formigueta,
que vaig fent i fent.
M’agrada la feineta
omplint cada dia de present.
Els mims i els afalacs
em fan sentir segura.
Tinc tot el que desitjo
Desitjo tot el que tinc.
Trobo somnis arreu,
que em fan ser positiva,
que em donen aquella energia,
per contagiar als demés d’alegria.
A voltes em faciliten el camí
Traient les pedres del meu destí.
Són núvols esponjosos,
que m’acaronen amb el sentir.



Hola Carolina! El poema va dirigit a na Laura, esta molt bé aquest poema m'ha agradat molt. El títol que m'ha agradat per aquest poema és " La tendresa." Esper que té agradi.. Una abraçada :)

Vull volar del niu..


La necessitat de ser lliure.

Sovint somnio amb la llibertat;
viure sense rendir comptes;
restar en racons amagat,
pels carrers del meu poblat
Però sempre amb la companyia,
de tots aquells que em comprenen,
que senten, com jo,
la necessitat de ser lliure.
Som com una tribu,
amb els nostres rituals,
les nostres pipes de pau
i les nostres rialles ancestrals.
Vull volar del niu;
navegar sol pel riu,
- sense sermons -
- sense rancors -
Sóc conscient que faig patir.
Sóc conscient de que m’estimen.
Això em fa sentir malament,
però pot més el meu egoisme,
de voler ser jo,
de voler emprendre el vol
tot sol.
El temps passarà
i m’hauré fet gran.
Llavors podré veure
qui restarà al meu costat.
Recordaré el meu passat
amb enyorança i alegria,
en què la meva maduresa
em durà a una bona sintonia
amb aquells que, passi el que passi,
sempre m’estimen:
- la meva família -



Hola Carolina, aquest poema crec qe va dirigit a n'en Juan. M'ha agraden molt aquests poemes qe fas per a nosaltres, sobre noltros mateixos! El títol que li he posat és "La necessitat de ser lliure." esper que t'agradi.. Una abraçada.. Grácies pels poemes qe ens dediqes a nosaltres...:)

Sóc així..



Sóc així..

Les passes arrosseguen el meu cos.
El meu cos es disfressa del meu cor.
I mentrestant, somnio sense esforç,
perquè l’he perdut en algun racó.
I és que em costa fer el què em diuen.
Ordres, indicacions, consells, rutina.
Un avorriment que no em motiva,
Un cansament constant cada dia.
I les mateixes frases encoratjadores
cauen dins un pou de mutisme.
Segurament és una senyal divina
aquella que espurneja només vida.
Massa esperen de mi
o molt poc a la vegada.
Una contracció alada
que em duu a un sol destí.
Sóc així, tranquil i sense presses.
Sóc així, sensible i de bon cor.
Sóc així, i no de cap altra manera.
Sóc així, sempre sóc a un toc.
Sé que podria fer més.
Sé que no hi ha res perdut.
Però són les meves passes
les que segueixen el rumb,
aquell que lent va fent camí,
aquell que durant la passejada
no deixa mai de sentir.



Hola Carolina, aquest poema va dirigit a n'en Manu perquè el descriu tal i com és ell. M'ha agradat molt aquest poema! El títol que li he posat és "Les passes arrosseguen el meu cos." esper que t'agradi.. Una abraçada.