MANIFEST Democràcia Real ja!
Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar u...n futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creien...ts, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:
* Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
* Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
* El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
* La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE
* L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
* La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
* Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
* Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
* Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.
Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres.
És el teu dret.
1. Fes un resum del contingut del text.
2. Fes una valoració general del que es diu i escriu la teva opinió personal.
jueves, 26 de mayo de 2011
Demagògia barata?
![[demagògia.jpg]](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvClrW3bYBeMljWcLJEBeItsrQvyHoCROZ1SioKhnLsNcwXiO_dXKVWpyi8rp1ZmmGbuHARL50TBdLGbstVheRvRGFdBulrHM6YPzsrC0ps7YCBLfV44A_LnHEtqmN_oxdxhyphenhyphenZM0iRYHlv/s320/demag%C3%B2gia.jpg)
Un antic debat ha tornat a sortir a la palestra, el de si la cadena perpètua hauria de ser inclosa, com a condemna, entre els assassins, els violadors i els pederastes. Avui en dia, el temps màxim de presó que pot caure als condemnats, al nostre país, és de trenta anys. Com s'ha restablert aquest debat? A partir de les declaracions que ha fet aquesta setmana passada "Rafita", un dels assassins que, fa set anys, va violar, atropellar i cremar Sandra Palo. En aquell moment era menor d'edat, i la condemna va ser de tres anys tancat a un corrector de menors, i els tres anys següents en llibertat vigilada. El fet és que fa un parell de setmanes el varen trobar robant, estant sota llibertat vigilada i clar, aquest fet obre el debat de la desconfiança en la reinserció social d'aquests condemnats i la necessitat d'aplicar la cadena perpètua a segons quins.
El problema de tot això és que alguns partits polítics aprofiten aquests fets per fer campanya a favor seu, fent demagògia barata. Els mitjans de comunicació, amb el seu poder mediàtic, han entrevistat l'assassí, i també la mare de Sandra Palo demanant justícia i la cadena perpètua per als culpables. La reacció d'aquesta mare és normalíssima i humana, però és irracional i el seu dolor no es pot emprar per a demanar canvis des dels partits polítics. El PP és el partit polític per excel·lència que aprofita qualsevol desgràcia social en benefici propi, per aconseguir vots. I clar, aquesta situació li ha servit per demanar la cadena perpètua per aquests condemants, desconfiant amb la possible reinserció social i aprofintant-se del sentiment de ràbia i d'empatia de la societat amb la mare de la nina assassinada.
Això mateix fan amb altres aspectes com els lingüístics i els del món de l'educació. Volen tornar enrera amb el seu esperit conservador i no deixar progressar una societat que, tanmateix, progressa per si sola, ja que és un fet natural, però es deixa manipular per aquests tipus de partits.
El discurs seria, sense política pel mig, si trobau que la cadena perpètua és necessària en alguns dels condemnats a presó. Jo, per ara, no ho tenc molt clar.

1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.
2. Quin és el seu tema principal?
El tema principal és la politica
3. Què en penses de la cadena perpètua? I de la condemna a mort?
- Que si un fa qualque cosa malament la cadena perpetua és el millor.
- Si qualcu a matat la condemna de mort es lo apropiat.
miércoles, 25 de mayo de 2011
1. Cerca informació sobre la ideologia de la gent que és d'esquerres i de la gent que és de dretes. Fes un estudi comparatiu.
ESQUERRES
L'esquerra es refereix, sense precisió particular, al conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic. Aquesta accepció es deu al fet que, en l'Assemblea Constituent que es va formar a França després de la Revolució Francesa, els constituents més radicals, els jacobins, que propugnaven la transformació de la monarquia constitucional en una república, ocupaven el cantó esquerre de l'hemicicle legislatiu.
Dins de l'esquerra, existeix un ampli espectre polític que va des de l'esquerra moderada a l'extrema esquerra. El comunisme i l'anarquisme estan considerats com formes radicals d'esquerra política, encara que tècnicament els segons no s'inclourien en l'espectre polític ja que no es regeix per un sistema polític representatiu per a dur a terme els seus projectes. L'esquerra també està associada amb els sindicats i les manifestacions, encara que aquests no siguin exclusius de l'esquerra. També es consideren d'esquerra moviments socials com el de l'alterglobalització, ecologisme, el feminisme, els okupes, el pacifisme o els punks.
Els conceptes d'esquerra i dreta, de totes maneres, són relatius al país i a la situació política del propi país i del món.
DRETES
La dreta política és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centre-dreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible. Solen reivindicar majors llibertats, drets i beneficis econòmics per als propietaris d'empreses i terratinents, ja que des d'un punt de vista de dretes son els que creen la riquesa per a la resta dels ciutadans. Les persones de dretes solen estar convençudes de que el sector públic ha de gestionar-se amb l'objectiu del màxim benefici econòmic, i no social, i de que això només ho saben fer bé els empresaris.
ESQUERRES
L'esquerra es refereix, sense precisió particular, al conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic. Aquesta accepció es deu al fet que, en l'Assemblea Constituent que es va formar a França després de la Revolució Francesa, els constituents més radicals, els jacobins, que propugnaven la transformació de la monarquia constitucional en una república, ocupaven el cantó esquerre de l'hemicicle legislatiu.
Dins de l'esquerra, existeix un ampli espectre polític que va des de l'esquerra moderada a l'extrema esquerra. El comunisme i l'anarquisme estan considerats com formes radicals d'esquerra política, encara que tècnicament els segons no s'inclourien en l'espectre polític ja que no es regeix per un sistema polític representatiu per a dur a terme els seus projectes. L'esquerra també està associada amb els sindicats i les manifestacions, encara que aquests no siguin exclusius de l'esquerra. També es consideren d'esquerra moviments socials com el de l'alterglobalització, ecologisme, el feminisme, els okupes, el pacifisme o els punks.
Els conceptes d'esquerra i dreta, de totes maneres, són relatius al país i a la situació política del propi país i del món.
DRETES
La dreta política és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centre-dreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible. Solen reivindicar majors llibertats, drets i beneficis econòmics per als propietaris d'empreses i terratinents, ja que des d'un punt de vista de dretes son els que creen la riquesa per a la resta dels ciutadans. Les persones de dretes solen estar convençudes de que el sector públic ha de gestionar-se amb l'objectiu del màxim benefici econòmic, i no social, i de que això només ho saben fer bé els empresaris.
miércoles, 18 de mayo de 2011
1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls.
Encara que mai el meu afecte
tingui el premi dels teus petons,
encara que mai les meves paraules
tu les sentis en el meu pit,
jo igual he d'estimar
sense paraules i en silenci,
perquè et porto a l'ànima
com si fossis un somni,
com si tot el que és teu
s'adormís al meu pit.
tingui el premi dels teus petons,
encara que mai les meves paraules
tu les sentis en el meu pit,
jo igual he d'estimar
sense paraules i en silenci,
perquè et porto a l'ànima
com si fossis un somni,
com si tot el que és teu
s'adormís al meu pit.
Beneïdes les hores
que em porten els teus records,
quan tot sol, en el meu quart,
sense mirar-te, jo et veig
en aquest viatger inconsolable,
que es diu pensament,
que et segueix a tot arreu
per cobrir de petons,
perquè tu m'has ensenyat
a estimar-te des de lluny,
amb l'ànima i amb el cos.
que em porten els teus records,
quan tot sol, en el meu quart,
sense mirar-te, jo et veig
en aquest viatger inconsolable,
que es diu pensament,
que et segueix a tot arreu
per cobrir de petons,
perquè tu m'has ensenyat
a estimar-te des de lluny,
amb l'ànima i amb el cos.
Estoy triste...
Estoy triste, me aflijo,
yo, el señor Nezahualcóyotl.
Con flores y con cantos
recuerdo a los príncipes,
a los que se fueron,
a Tezozomoctzin, a Quaquauhtzin.
En verdad viven
allá en donde de algún modo se existe.
¡Ojalá pudiera yo seguir a los príncipes,
llevarles nuestras flores!
¡Si pudiera yo hacer míos
los hermosos cantos de Tezozomoctzin!
Jamás perecerá tu nombre,
¡oh mi señor, tú, Tezozomoctzin!
Así, echando de menos tus cantos,
me he venido a afligir,
sólo he venido a quedar triste,
yo a mí mismo me desgarro.
He venido a estar triste, me aflijo.
Ya no estás aquí, ya no,
en la región donde de algún modo se existe,
nos dejaste sin provisión en la tierra,
por ésto, a mí mismo me desgarro.
Els temps nous que vindran
els portarà el vent
jo no se com seran
visc només el present
Somnis, no paraules
m'abraçen cada nit
quan se'm tanquen els ulls
estirat al meu llit
La vida me'ls trenca
de vegades, sovint
perseguit per malsons
quan no estic dormint
Ningú al meu costat
per voler compendre'm,
escoltar-me pacient
o potser entendre'm
SI EL MÓN FOS…
Si el món fos escrit amb llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldria escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet…
Desde el fondo de mi alma
saldré para cambiar.
Como el ave con sus alas
comienza ya a volar,
saliendo de su nido
para algun camino tomar,
liberándome del miedo
de volver a fracasar.
Y si las lágrimas volvieran a brotar,
Pensaré que solo limpian
las tristezas de mi alma,
que ya no quiero recordar
y miro hacia el futuro
y no me dejo desgarrar
por la tristeza de un pasado
que en muchas ocasiones me quiso eliminar.
Es hoy que yo te digo,
"no hay reproches ni castigos,
solo un nuevo caminar".
yo, el señor Nezahualcóyotl.
Con flores y con cantos
recuerdo a los príncipes,
a los que se fueron,
a Tezozomoctzin, a Quaquauhtzin.
En verdad viven
allá en donde de algún modo se existe.
¡Ojalá pudiera yo seguir a los príncipes,
llevarles nuestras flores!
¡Si pudiera yo hacer míos
los hermosos cantos de Tezozomoctzin!
Jamás perecerá tu nombre,
¡oh mi señor, tú, Tezozomoctzin!
Así, echando de menos tus cantos,
me he venido a afligir,
sólo he venido a quedar triste,
yo a mí mismo me desgarro.
He venido a estar triste, me aflijo.
Ya no estás aquí, ya no,
en la región donde de algún modo se existe,
nos dejaste sin provisión en la tierra,
por ésto, a mí mismo me desgarro.
Et reclamo, a crits deseperats
Els temps nous que vindran
els portarà el vent
jo no se com seran
visc només el present
Somnis, no paraules
m'abraçen cada nit
quan se'm tanquen els ulls
estirat al meu llit
La vida me'ls trenca
de vegades, sovint
perseguit per malsons
quan no estic dormint
Ningú al meu costat
per voler compendre'm,
escoltar-me pacient
o potser entendre'm
SI EL MÓN FOS…
Si el món fos escrit amb llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldria escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet…
La alegría de un nuevo futuro
saldré para cambiar.
Como el ave con sus alas
comienza ya a volar,
saliendo de su nido
para algun camino tomar,
liberándome del miedo
de volver a fracasar.
Y si las lágrimas volvieran a brotar,
Pensaré que solo limpian
las tristezas de mi alma,
que ya no quiero recordar
y miro hacia el futuro
y no me dejo desgarrar
por la tristeza de un pasado
que en muchas ocasiones me quiso eliminar.
Es hoy que yo te digo,
"no hay reproches ni castigos,
solo un nuevo caminar".
lunes, 16 de mayo de 2011
Vestit de llevant..
Un poema de Joan Josep Roca Labèrnia que va publicar al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un gust llegir les seves reflexions, vos en faig partíceps.

Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.
És un pare poca-solta,
És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.
Arriba, xiula, es queixa
Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.
Ni saps quan ve tot encès,
Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.
Però, a cops, de tant en tant,
Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.
La il·lustració és d'Horacio Gatto.
1. Fes un resum del contingut del poema.
Arriba un cop de vent, quan en fa molt no és sap controlar, que pot arribar a fer molts de desastres, que mai podem saber quin tipus de vent pot fer i fins on pot arribar.
2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...
No n'he trobat cap..
3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?
Del vent.
4. De qui parla? Què en diu?
- Del pare Eól. Que sempre quant arriba crida i xiula.
1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. A quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?
La Poesia visual és una expressió artística bàsicament iconogràfica i experimental que constitueix en si mateixa un gènere propi.
2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.
5 poemes visuals.





5 poemes objecte.





3. Inventa un poema visual i un poema objecte. Si vols, pots anar a mirar els que hi ha penjats a la paret de l'escala de l'institut, de pujada a la nostra aula.
La Poesia visual és una expressió artística bàsicament iconogràfica i experimental que constitueix en si mateixa un gènere propi.
2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.
5 poemes visuals.





5 poemes objecte.





3. Inventa un poema visual i un poema objecte. Si vols, pots anar a mirar els que hi ha penjats a la paret de l'escala de l'institut, de pujada a la nostra aula.
lunes, 9 de mayo de 2011
1. Explica què significa per a tu el projecte "Sota el mateix estel" i què t'ha aportat durant el curs. Mínim cinc línies.
El projecte Sota el mateix estel m'ha agradat molt perquè he après a fer moltes coses i és bastant divertit.. Tots els poemes que ens ha escrit na Carolina fins ara m'han agradat molt, però els poemes que més m'han agradat han estat aquests darrers perquè ens ha escrit un poema per cada un de nosaltres i era venir a classe i mirar quins poemes havia penjat i saber de qui era cada un d'ells.. M'ha aportat moltes coses fer això perquè jo me pensava que la poesia era més aborrida i no era gaire cosa, però veig que esta molt bé la poesia..
2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.
3. Fes un escrit en forma d'agraiment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs.
Hola Carolina, volia donar-te les grácies per tot el que has fet per tots nosaltres. Grácies per tots els poemes que has fet fins ara i la feinada que has fet. Estic molt contenta de tot el que fas per nosaltres. M'han agradat molts tots els poemes i idees que ens has donat. Moltes grácies per tot.. Una abraçada! :)
El projecte Sota el mateix estel m'ha agradat molt perquè he après a fer moltes coses i és bastant divertit.. Tots els poemes que ens ha escrit na Carolina fins ara m'han agradat molt, però els poemes que més m'han agradat han estat aquests darrers perquè ens ha escrit un poema per cada un de nosaltres i era venir a classe i mirar quins poemes havia penjat i saber de qui era cada un d'ells.. M'ha aportat moltes coses fer això perquè jo me pensava que la poesia era més aborrida i no era gaire cosa, però veig que esta molt bé la poesia..
2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.
3. Fes un escrit en forma d'agraiment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs.
Hola Carolina, volia donar-te les grácies per tot el que has fet per tots nosaltres. Grácies per tots els poemes que has fet fins ara i la feinada que has fet. Estic molt contenta de tot el que fas per nosaltres. M'han agradat molts tots els poemes i idees que ens has donat. Moltes grácies per tot.. Una abraçada! :)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)