lunes, 9 de mayo de 2011

Cercant el meu estel..



Jo sóc el miracle.

La vida no és com la pinten.
Les injustícies són arreu.
Hi ha víctimes tots els dies,
gent innocent que pateix.
I sovint em pregunto:
Per què?
I sovint em demano:
On és la sort?
I em responc a mi mateixa:
La sort sóc jo.
Jo sóc el miracle.
Jo sóc com cap altre en el món.
I retrobada a mi mateixa,
sóc més forta que mai.
Conec la vida sense pell,
en carn viva i cruel.
Porto una motxilla a les esquenes,
que de vegades molt em pesa.
Però tinc la fortuna
de ser forta com una deessa.
I amb tot, jo no seré com ells.
Jo repartiré amor i tendresa
L’única via per a la felicitat eterna.



Hola Carolina, aquest poema va dirigit per na Cristina! El poema m'ha agradat molt.. :) El meu títol és "Jo sóc el miracle." Esper que te agradi :) Una besada!

El meu món interior em fa feliç..


Tinc un món interior..


Tinc un món interior,
que no vull compartir amb tothom.
Sóc plena de secrets,
que enriqueixen el meu ser.
Diuen que sóc tímida.
Potser sí, potser no.
Només parlo quan em trina,
sense haver de forçar el meu cor.
La meva fortalesa és com un castell.
Poso barreres a tots els perills.
Perquè més val prevenir
i resguardar-se de patir.
Quan m’obro de veritat,
no tinc límits ni marges.
La confiança és un regal.
La complicitat és un cant.
Però si em busquen les pessigolles
amb els meus rampells s’hi topen,
perquè no sóc cap nena tova,
que aguanti les males històries.
Tinc un món interior
que em fa feliç.
I trio molt bé
amb qui compartir.


Hola Carolina, aquest poema va dirigit a jo, mi he sentida bastant identificada. Perquè som talment com dius.. El títol que he triat jo és: "Tinc un món interior". Esper que t'agradi. Gracies per el poema, m'ha agradat molt.. Una besada! :)

jueves, 5 de mayo de 2011

Sempre al nostre costat, sempre recolzant-nos... sempre podem comptar amb la mare


(il·lustració de Daryl Zang)


Hi ha 365 dies a l'any per gaudir de les carícies de la mare, de les abraçades, dels seus somriures, de les paraules de tendresa, de les mirades d'amor, de... tantes i tantes coses. I els mateixos dies per correspondre a totes aquestes manifestacions d'amor maternal. Però ael passat diumenge,  segons "el calendari comercial" és el Dia de les Mares. Doncs volem que i la resta de 364 dies a l'any, agrair-los tota la dedicació que les mares tenen amb els seus fills, tot el seu sacrifici abnegat i voluntari, tota la gran capacitat d'estimar sense esperar res a canvi. A totes les mares del món, UNA BESADA BEN FORTA, molt poc per allò que elles es mereixen. Cal dir-ho, manifestar-ho, perquè les mares saben quant les volem, però a totes ens agrada també que ens ho diguen els fills i filles.



Le regalo a mi mama
(Juan Guinea Díaz)

Le regalo a mi mamá
una sonrisa de plata
que es la que alumbra mi cara
cuando de noche me tapa.


Le regalo a mi mamá
una caperuza roja
por contarme tantas veces
el cuento que se me antoja.


Le regalo a mi mamá
una colonia fresquita
por no soltarme la mano
cuando me duele la tripa.


Le regalo a mi mamá
una armadura amarilla
que la proteja del monstruo
que espanta en mis pesadillas.


Le regalo a mi mamá
el lenguaje de los duendes
por entender lo que digo
cuando nadie más lo entiende.


Le regalo a mi mamá
una chistera de mago
en la que quepan mis besos
envueltos para regalo.

El millor regal del món per a les mares: una forta abraçada i dolces besadetes 
(il·lustració de  Cécile Bercé-Busson)

Un bes per a la mare

Vols, vols.
Què vols quan vols?
Vols besos meus?
Vols un grapat d'abraçades?
Vols un vestit d'afecte?
Vols amors a cabassades?
Vols més abraçades?
Vols molts mims?
Vols, vols.
Què vols quan vols?
Demana... que, hui, t'ho regalo, 
i que un dia
el teu voler s'ajunte amb el meu.

Felicitats, besades i poesia per a totes les mares i les àvies (doblement mares) del món. 






1. Què li has regalat a la teva mare?
 
No li vaig regalar res. Li vaig donar els molts d'anys i una besada.
             
2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.



Potser et sembli estrany que t'estigui escrivint aquesta carta, i sobretot que hi hagi tantes persones que l'estiguin llegint, però em va semblar un bonic regal fer pública les següents paraules escrites, que no són més que per desitjar un molt feliç dia de la mare .
 
Mama vull donar-te les gràcies per tot el que has fet per mi i per les meves dues germanes. Vull que sàpigues que t'estim més que res en aquest món, que sense tu no sé que faria perquè tu ho ets tot per mi! Gràcies per recolzar-me en tot i ajudar quan més ho necessito. Ho sento si he comès errors. Ho sento moltíssim que ara esteu passant per un mal moment tu i tota la família pel que ha passat però et juro que no tornarà a passar tot això perquè no seré la tonta d'abans, això m'ha fet canviar moltes coses de la meva vida, coses que no tornaré fer perquè no em dóna la gana veure't a tu i a la meva família malament. No puc veure-ho! Jo vull el millor per a tots nosaltres. No vull veure-us més patir per mi. Gràcies per estar al meu costat cada dia .. Vull tenir-te sempre al meu costat no em vull separar-me mai de tu .. Bé mare, vaig acabant la carta. Dir-te que passis un molt bon Dia de la Mare, vull dir-te que t'estim amb tot el meu cor i que si jo sóc així és perquè tinc una mare que em fa molt i molt feliç.


Un besitoo! 

T'estim molt mama sempre et duré el meu cor!


On són els contes de fades?


La maduresa..

La meva bandera és plena de coratge.
La meva lluita endolceix el dia a dia.
La força de la meva ànima
m’omple els buits de la vida.
No és fàcil el què ens ha tocat viure.
Els contes de fades quedaren enrere.
Només m’empeny poder ajudar a la resta,
tot i que de vegades sigui una incompresa.
Però tant m’és no ser el què es pensen.
Ni tampoc ser el què esperen.
Perquè el meu esperit és vell i bell.
I això m’ho ha donat la naturalesa.
Maduresa sobtada i forçada,
que llueixo amb dignitat i orgull,
que aquells que no comprenen
només són víctimes del fum,
aquell fum que enterboleix els cors
i no deixa veure.
Sé on vaig.
Sé qui sóc.
Ho tinc tot clar.
Només vull estimar
i fer feliços aquells que m’estimen.




Hola Carolina! Aquest poema trob que va dirigit a na Mónica, m'ha agradat molt el poema :) El títol que li he posat és "La maduresa" Esper que te agradi! Una besada :D

Sucre i caramel..

La tendresa..


Sóc de sucre i caramel.
M’agrada la tendresa i l’estima.
Sento un amor molt potent,
per a tots els que em donen vida.
Sóc també una formigueta,
que vaig fent i fent.
M’agrada la feineta
omplint cada dia de present.
Els mims i els afalacs
em fan sentir segura.
Tinc tot el que desitjo
Desitjo tot el que tinc.
Trobo somnis arreu,
que em fan ser positiva,
que em donen aquella energia,
per contagiar als demés d’alegria.
A voltes em faciliten el camí
Traient les pedres del meu destí.
Són núvols esponjosos,
que m’acaronen amb el sentir.



Hola Carolina! El poema va dirigit a na Laura, esta molt bé aquest poema m'ha agradat molt. El títol que m'ha agradat per aquest poema és " La tendresa." Esper que té agradi.. Una abraçada :)

Vull volar del niu..


La necessitat de ser lliure.

Sovint somnio amb la llibertat;
viure sense rendir comptes;
restar en racons amagat,
pels carrers del meu poblat
Però sempre amb la companyia,
de tots aquells que em comprenen,
que senten, com jo,
la necessitat de ser lliure.
Som com una tribu,
amb els nostres rituals,
les nostres pipes de pau
i les nostres rialles ancestrals.
Vull volar del niu;
navegar sol pel riu,
- sense sermons -
- sense rancors -
Sóc conscient que faig patir.
Sóc conscient de que m’estimen.
Això em fa sentir malament,
però pot més el meu egoisme,
de voler ser jo,
de voler emprendre el vol
tot sol.
El temps passarà
i m’hauré fet gran.
Llavors podré veure
qui restarà al meu costat.
Recordaré el meu passat
amb enyorança i alegria,
en què la meva maduresa
em durà a una bona sintonia
amb aquells que, passi el que passi,
sempre m’estimen:
- la meva família -



Hola Carolina, aquest poema crec qe va dirigit a n'en Juan. M'ha agraden molt aquests poemes qe fas per a nosaltres, sobre noltros mateixos! El títol que li he posat és "La necessitat de ser lliure." esper que t'agradi.. Una abraçada.. Grácies pels poemes qe ens dediqes a nosaltres...:)

Sóc així..



Sóc així..

Les passes arrosseguen el meu cos.
El meu cos es disfressa del meu cor.
I mentrestant, somnio sense esforç,
perquè l’he perdut en algun racó.
I és que em costa fer el què em diuen.
Ordres, indicacions, consells, rutina.
Un avorriment que no em motiva,
Un cansament constant cada dia.
I les mateixes frases encoratjadores
cauen dins un pou de mutisme.
Segurament és una senyal divina
aquella que espurneja només vida.
Massa esperen de mi
o molt poc a la vegada.
Una contracció alada
que em duu a un sol destí.
Sóc així, tranquil i sense presses.
Sóc així, sensible i de bon cor.
Sóc així, i no de cap altra manera.
Sóc així, sempre sóc a un toc.
Sé que podria fer més.
Sé que no hi ha res perdut.
Però són les meves passes
les que segueixen el rumb,
aquell que lent va fent camí,
aquell que durant la passejada
no deixa mai de sentir.



Hola Carolina, aquest poema va dirigit a n'en Manu perquè el descriu tal i com és ell. M'ha agradat molt aquest poema! El títol que li he posat és "Les passes arrosseguen el meu cos." esper que t'agradi.. Una abraçada.