Tinc un món interior..
Tinc un món interior,
que no vull compartir amb tothom.
Sóc plena de secrets,
que enriqueixen el meu ser.
que no vull compartir amb tothom.
Sóc plena de secrets,
que enriqueixen el meu ser.
Diuen que sóc tímida.
Potser sí, potser no.
Només parlo quan em trina,
sense haver de forçar el meu cor.
Potser sí, potser no.
Només parlo quan em trina,
sense haver de forçar el meu cor.
La meva fortalesa és com un castell.
Poso barreres a tots els perills.
Perquè més val prevenir
i resguardar-se de patir.
Poso barreres a tots els perills.
Perquè més val prevenir
i resguardar-se de patir.
Quan m’obro de veritat,
no tinc límits ni marges.
La confiança és un regal.
La complicitat és un cant.
no tinc límits ni marges.
La confiança és un regal.
La complicitat és un cant.
Però si em busquen les pessigolles
amb els meus rampells s’hi topen,
perquè no sóc cap nena tova,
que aguanti les males històries.
amb els meus rampells s’hi topen,
perquè no sóc cap nena tova,
que aguanti les males històries.
Tinc un món interior
que em fa feliç.
I trio molt bé
amb qui compartir.
que em fa feliç.
I trio molt bé
amb qui compartir.
Hola Carolina, aquest poema va dirigit a jo, mi he sentida bastant identificada. Perquè som talment com dius.. El títol que he triat jo és: "Tinc un món interior". Esper que t'agradi. Gracies per el poema, m'ha agradat molt.. Una besada! :)
No hay comentarios:
Publicar un comentario