miércoles, 25 de mayo de 2011

1. Cerca informació sobre la ideologia de la gent que és d'esquerres i de la gent que és de dretes. Fes un estudi comparatiu.

ESQUERRES

L'esquerra es refereix, sense precisió particular, al conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic. Aquesta accepció es deu al fet que, en l'Assemblea Constituent que es va formar a França després de la Revolució Francesa, els constituents més radicals, els jacobins, que propugnaven la transformació de la monarquia constitucional en una república, ocupaven el cantó esquerre de l'hemicicle legislatiu.
Dins de l'esquerra, existeix un ampli espectre polític que va des de l'esquerra moderada a l'extrema esquerra. El comunisme i l'anarquisme estan considerats com formes radicals d'esquerra política, encara que tècnicament els segons no s'inclourien en l'espectre polític ja que no es regeix per un sistema polític representatiu per a dur a terme els seus projectes. L'esquerra també està associada amb els sindicats i les manifestacions, encara que aquests no siguin exclusius de l'esquerra. També es consideren d'esquerra moviments socials com el de l'alterglobalització, ecologisme, el feminisme, els okupes, el pacifisme o els punks.
Els conceptes d'esquerra i dreta, de totes maneres, són relatius al país i a la situació política del propi país i del món.

DRETES

La dreta política és un conjunt de filosofies i ideologies polítiques, que poden anar de l'extrema dreta al centre-dreta, que s'oposen a l'esquerra política i que tenen en comú defendre la llibertat de mercat amb la mínima intervenció del govern i de l'Estat, ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible. Solen reivindicar majors llibertats, drets i beneficis econòmics per als propietaris d'empreses i terratinents, ja que des d'un punt de vista de dretes son els que creen la riquesa per a la resta dels ciutadans. Les persones de dretes solen estar convençudes de que el sector públic ha de gestionar-se amb l'objectiu del màxim benefici econòmic, i no social, i de que això només ho saben fer bé els empresaris.

miércoles, 18 de mayo de 2011

1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls.

"A un amor no correspost "


Encara que mai el meu afecte
tingui el premi dels teus petons,
encara que mai les meves paraules
tu les sentis en el meu pit,
jo igual he d'estimar
sense paraules i en silenci,
perquè et porto a l'ànima
com si fossis un somni,
com si tot el que és teu
s'adormís al meu pit.
Beneïdes les hores
que em porten els teus records,
quan tot sol, en el meu quart,
sense mirar-te, jo et veig
en aquest viatger inconsolable,
que es diu pensament,
que et segueix a tot arreu
per cobrir de petons,
perquè tu m'has ensenyat
a estimar-te des de lluny,
amb l'ànima i amb el cos.



Estoy triste...

Estoy triste, me aflijo,
yo, el señor Nezahualcóyotl.
Con flores y con cantos
recuerdo a los príncipes,
a los que se fueron,
a Tezozomoctzin, a Quaquauhtzin.

En verdad viven
allá en donde de algún modo se existe.
¡Ojalá pudiera yo seguir a los príncipes,
llevarles nuestras flores!
¡Si pudiera yo hacer míos
los hermosos cantos de Tezozomoctzin!
Jamás perecerá tu nombre,
¡oh mi señor, tú, Tezozomoctzin!

Así, echando de menos tus cantos,
me he venido a afligir,
sólo he venido a quedar triste,
yo a mí mismo me desgarro.

He venido a estar triste, me aflijo.
Ya no estás aquí, ya no,
en la región donde de algún modo se existe,
nos dejaste sin provisión en la tierra,
por ésto, a mí mismo me desgarro.




Et reclamo, a crits deseperats


Els temps nous que vindran
els portarà el vent
jo no se com seran
visc només el present

Somnis, no paraules
m'abraçen cada nit
quan se'm tanquen els ulls
estirat al meu llit

La vida me'ls trenca
de vegades, sovint
perseguit per malsons
quan no estic dormint

Ningú al meu costat
per voler compendre'm,
escoltar-me pacient
o potser entendre'm





SI EL MÓN FOS…


Si el món fos escrit amb llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
que porta mals;
n’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
el color brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldria escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet…

La alegría de un nuevo futuro


Desde el fondo de mi alma
saldré para cambiar.
Como el ave con sus alas
comienza ya a volar,
saliendo de su nido
para algun camino tomar,
liberándome del miedo
de volver a fracasar.
Y si las lágrimas volvieran a brotar,
Pensaré que solo limpian
las tristezas de mi alma,
que ya no quiero recordar
y miro hacia el futuro
y no me dejo desgarrar
por la tristeza de un pasado
que en muchas ocasiones me quiso eliminar.
Es hoy que yo te digo,
"no hay reproches ni castigos,
solo un nuevo caminar".

lunes, 16 de mayo de 2011

Vestit de llevant..

Un poema de Joan Josep Roca Labèrnia que va publicar al seu blog Poemes i pensaments. Sempre és un gust llegir les seves reflexions, vos en faig partíceps.


Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.


La il·lustració és d'Horacio Gatto.

1. Fes un resum del contingut del poema.

Arriba un cop de vent, quan en fa molt no és sap controlar, que pot arribar a fer molts de desastres, que mai podem saber quin tipus de vent pot fer i fins on pot arribar.

2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...

No n'he trobat cap..

3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?

Del vent.

4. De qui parla? Què en diu?

- Del pare Eól. Que sempre quant arriba crida i xiula.
 1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. A quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

La Poesia visual és una expressió artística bàsicament iconogràfica i experimental que constitueix en si mateixa un gènere propi.


2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

5 poemes visuals.












5 poemes objecte.










3. Inventa un poema visual i un poema objecte. Si vols, pots anar a mirar els que hi ha penjats a la paret de l'escala de l'institut, de pujada a la nostra aula.

lunes, 9 de mayo de 2011

1. Explica què significa per a tu el projecte "Sota el mateix estel" i què t'ha aportat durant el curs. Mínim cinc línies.

El projecte Sota el mateix estel  m'ha agradat molt perquè he après a fer moltes coses i és bastant divertit.. Tots els poemes que ens ha escrit na Carolina fins ara m'han agradat molt, però els poemes que més m'han agradat han estat aquests darrers perquè ens ha escrit un poema per cada un de nosaltres i era venir a classe i mirar quins poemes havia penjat i saber de qui era cada un d'ells.. M'ha aportat moltes coses fer això perquè jo me pensava que la poesia era més aborrida i no era gaire cosa, però veig que esta molt bé la poesia..


 2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.





 3. Fes un escrit en forma d'agraiment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs.

Hola Carolina, volia donar-te les grácies per tot el que has fet per tots nosaltres. Grácies per tots els poemes que has fet fins ara i la feinada que has fet. Estic molt contenta de tot el que fas per nosaltres. M'han agradat molts tots els poemes i idees que ens has donat. Moltes grácies per tot.. Una abraçada! :) 

Cercant el meu estel..



Jo sóc el miracle.

La vida no és com la pinten.
Les injustícies són arreu.
Hi ha víctimes tots els dies,
gent innocent que pateix.
I sovint em pregunto:
Per què?
I sovint em demano:
On és la sort?
I em responc a mi mateixa:
La sort sóc jo.
Jo sóc el miracle.
Jo sóc com cap altre en el món.
I retrobada a mi mateixa,
sóc més forta que mai.
Conec la vida sense pell,
en carn viva i cruel.
Porto una motxilla a les esquenes,
que de vegades molt em pesa.
Però tinc la fortuna
de ser forta com una deessa.
I amb tot, jo no seré com ells.
Jo repartiré amor i tendresa
L’única via per a la felicitat eterna.



Hola Carolina, aquest poema va dirigit per na Cristina! El poema m'ha agradat molt.. :) El meu títol és "Jo sóc el miracle." Esper que te agradi :) Una besada!

El meu món interior em fa feliç..


Tinc un món interior..


Tinc un món interior,
que no vull compartir amb tothom.
Sóc plena de secrets,
que enriqueixen el meu ser.
Diuen que sóc tímida.
Potser sí, potser no.
Només parlo quan em trina,
sense haver de forçar el meu cor.
La meva fortalesa és com un castell.
Poso barreres a tots els perills.
Perquè més val prevenir
i resguardar-se de patir.
Quan m’obro de veritat,
no tinc límits ni marges.
La confiança és un regal.
La complicitat és un cant.
Però si em busquen les pessigolles
amb els meus rampells s’hi topen,
perquè no sóc cap nena tova,
que aguanti les males històries.
Tinc un món interior
que em fa feliç.
I trio molt bé
amb qui compartir.


Hola Carolina, aquest poema va dirigit a jo, mi he sentida bastant identificada. Perquè som talment com dius.. El títol que he triat jo és: "Tinc un món interior". Esper que t'agradi. Gracies per el poema, m'ha agradat molt.. Una besada! :)