1. Aquí teniu un nou poema de la nostra Carolina. Contundent, actual, realista, angoixant, desesperant, trist... Au, quin títol triau? Reflexionau... i no escrigueu el primer que se vos ocorri...

En economia una persona que pot i vol treballar pel salari prevalent del mercat però que no troba feina és considerada una persona desocupada, aturada, o en atur. La taxa d'atur és el nombre de treballadors aturats dividit entre la força laboral civil total o població econòmicament activa, la qual inclou els empleats i els desocupats. A la pràctica, mesurar el nombre de treballadors que busquen feina és una tasca difícil de realitzar. Dels mètodes de mesurament de l'atur, n'hi ha diversos, i tots tenen esbiaixos inherents, i els sistemes diferents fan que les comparacions d'estadístiques d'atur entre països, especialment països amb sistemes diferents, siguin difícils de fer.

Sense llocs de feina.

Benestar fugit.
Era finit.
Caduc.

Llocs de feina destruïts.
Mercat laboral aturat.
Força de treball,
malbaratada,
abandonada,
rebutjada,
anul·lada.

(cara de circumstància)

Plena ocupació
-utòpic desig-
rere les cortines
d’un sol melic.

… i l’ham cridava la fam.
Però ara, resta emmudit.
L’agost ja està fet
i ara comença el fred.

Uns diuen que qui cerca troba.
Altres, que són faves comptades.
I mentrestant els pencaires
donen cada dia les gràcies,
per no ser un de nosaltres.

El treball era a l’antiguitat
un càstig pels malnats
Ara rebutgem la impunitat.

Castigueu-me ben fort!
Que sense càstig
no sóc més
que un mort…
… de fam,
… de sostre,
… de dignitat,
… de llibertat.

3. Cerca informació sobre l'atur actual. Estadístiques, problemàtica, crisi, etc... Després en fas en un comentari personal sobre la informació trobada.

Els governs intenten donar feina a tots els ciutadans que volen treballar, fent-lo un objectiu principal de la política econòmica. No obstant això, atès que l'economia és dinàmica (les persones i les empreses es mouen d'un lloc cap a un altre contínuament), un objectiu de zero per cent de la taxa d'atur és irrealista. La macroeconomia defineix tres nivells d'atur:

• L'atur friccional: l'atur que és degut al moviment normal del mercat laboral; inclou els individus que estan canviant d'ocupació
• L'atur estructural: l'atur relacionat amb els treballadors que han perdut llur feina atès que han estat reemplaçats pels canvis estructurals (com ara l'automatització de llurs empreses) i llurs habilitats no són més requerides.
• L'atur cíclic: l'atur que està relacionat amb la disminució o la caiguda de la producció total de l'economia; l'atur cíclic augmenta durant les recessions econòmiques i disminueix durant els períodes de prosperitat i creixement econòmic.